Diumenge, 20 de maig del 2012 Miguel Vega Prada (Suchs (Lleida))

Fa unes setmanes vaig anar a inscriure el meu fill al registre civil de Lleida. Previngut de les aglomeracions que s'hi formen, m'hi vaig presentar allà a les set del matí. Obren a les nou. A aquella hora ja era el número 33 de la cua. Després de dues hores de fred, l'encarregat de seguretat va obrir la porta i la gent va començar a entrar amb comptagotes. Deu minuts més tard el mateix encarregat va informar als que fins i tot estàvem fora que no es donaven més números, que tornéssim demà. Per sis números em vaig quedar fora. L'endemà, m'hi vaig presentar a les 5.30 del matí. Ja hi havia tres persones esperant. Tres hores i mitja després, s'obren les portes i l'encarregat de seguretat comença a organitzar-nos. Aquell dia, per sort jo hi vaig entrar. Tenint el número dos per a una taula i el tres per a una altra no vaig aconseguir sortir d'allà fins a les 11: cinc hores i mitja per agafar el llibre de família i inscriure el meu fill en el registre civil. ¿De qui és culpa tot això? ¿De la crisi? ¿Dels funcionaris? ¿Dels directors i altres càrrecs invisibles? ¿De la no implantació de registres digitalitzats? No és una situació puntual, fa anys que dura i cada vegada és pitjor. Si no hi ha altercats és gràcies a l'excel·lent treball de l'encarregat de la seguretat que no solament compleix amb les funcions pròpies del seu lloc sinó que apaivaga el personal i fa de secretari i d'informador. Hauria de cobrar un sou de director.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: