Dimecres, 1 de febrer del 2012 Ramon Mas Sanglas (Santa Eugènia de Berga)

El diagnòstic sobre el model educatiu de Corea del Sud, presentat en un reportatge de TV-3, planteja seriosos interrogants a l'hora de ser imitat. Els sud-coreans són els primers i millors estudiants del món en rendiment, segons l'informe Pisa. És d'admirar el progrés del país en 30 anys: ha eliminat un 70% de l'analfabetisme i aconsegueix que el 80% dels estudiants vagin a la universitat. Tot un rècord, gràcies a la disciplina i l'exigència de les famílies i a l'Estat. El comú denominador de tot l'entorn és la força de voluntat personal amb l'objectiu clar d'un futur amb treball qualificat. Aprendre a ser líders té riscos i premis. La rigidesa disciplinària uniformada pel que fa a horaris excessius i continguts d'aprenentatge molt densos comporta graus d'estrès. Dedicar 13 hores diàries a tasques escolars no dóna per descansar ni mantenir relacions socials. Una mare va explicar: Em fan llàstima (les seves filles), però ho fem pel seu bé. Vull que les meves filles sàpiguen més que les altres". Aquesta ideologia cala en la consciència dels adolescents, perquè un alumne va afirmar: "¿Per què estar jugant si podria estar treballant? No m'imagino la meva vida sense haver estudiat". No obstant, els estudiants menys brillants són conscients que no viuen la vida. Exemple: "La pressió sobre el futur no em deixa viure l'adolescència i tinc ganes de plorar". L'informe Pisa contrasta resultats escolars també òptims en països amb horaris més racionals. El prototip és Finlàndia. La mentalitat sobre el rendiment i la qualitat no es basa tant en la disciplina individual, sinó en l'esforç compartit entre l'escola, la família i la conciliació laboral dels pares. El model espanyol és molt menys brillant perquè falla la inversió nacional de recursos, la conciliació familiar i laboral i la vocació d'esforç, que no s'imposa per la poca convicció dels pares i de l'Estat.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: