Dimecres, 16 de maig del 2012 Ramon Mas Sanglas (Santa Eugènia de Berga)

Adéu, Catalunya; adéu, Espanya, i tan amics. ¿Desig o necessitat de subsistència? Les tensions entre CiU i el PPC confirmen la urgència d'un canvi de parella. No voldrien el divorci, però el poble català ho exigeix per sortir de la crisi sense més coaccions centralistes: sols ens ens en sortirem més bé que mal acompanyats. Catalunya no vol un mur fronterer ni un adéu a la solidaritat compartida, sinó a l'espoli financer i a la humiliació que no es reconegui. La ignorància de la realitat --amb una gran dosi d'animadversió històrica-- aflora en una enquesta: "La majoria dels espanyols creuen que Catalunya surt molt beneficiat del finançament autonòmic". L'anticatalanisme i la pressió mediàtica recentralitzadora s'imposen. El desconeixement a Espanya sobre el mecanisme del finançament és esperpèntic, i la resposta a aquests espanyols ofesos pel sistema de finançament és fàcil: expulsar Catalunya d'Espanya. Seria una satisfacció per a les dues parts. Però l'oferta no es produeix i es fa palesa la falsedat i la manipulació de l'enquesta. Si economistes i governants no entren en raó numèrica, la justícia sempre serà una assignatura pendent que s'haurà de superar unilateralment per la força. És la 'moguda' del Parlament prevista per a la tardor: l'activació de la Hisenda catalana, amb consentiment de Madrid o sense. Seria el primer adéu a la butxaca comuna amb l'Estat per sobreviure a la morositat estatal i a les retallades. ¿Hi haurà un segon adéu més dràstic i definitiu? Esperem que els nostres polítics facin pinya amb el poble ofegat i aparquin les seves diferències. Abans de mig any sabrem la resposta del titular.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: