Dilluns, 19 de setembre del 2011 Ramon Járrega Domínguez (Barcelona)

Des de fa un temps abunda l'ús d'eufemismes, d'acord amb la correcció política imperant. Aquests dies n'hem vist un bon exemple amb el cas de la notable vil·la romana de la Sagrera, a Barcelona, afectada per les obres de l'AVE, de la qual es diu que serà "desmuntada" (com el seu es tractés d'un mecano), quan en realitat la paraula adequada és "destruïda". És pot comprendre que a més d'un l'incomodi anomenar les coses pel seu nom, quan es tracta d'un jaciment arqueològic amb banys, un mosaic i murs preservats de més d'un metre d'altura, però que, pel que es veu, s'ha decidit que no té "valor patrimonial". El millor de tot és l'actitud dels veïns de la Sagrera, que han demanat educadament la preservació de les restes, ja que ho veien com un actiu i un recurs cultural per al barri. És d'agrair també l'actitud d'EL PERIÓDICO al fer sortir a la llum un tema portat en secret, quan el patrimoni arqueològic és, per definició, un bé públic, la gestió del qual està pagada amb els impostos de tots els ciutadans. Per un altre costat, en la meva innocència sempre havia pensat que potser algun dia, amb un consistori que tingués recursos econòmics (no és aquesta la millor època) i sensibilitat per a això, podrien convertir-se en museu o enjardinar-se (almenys parcialment) les restes de les termes romanes de la ciutat de Barcino que es troben a la plaça de Sant Miquel, com al seu dia es va fer amb el cementiri romà de la plaça de la Vila de Madrid. No obstant, ara s'aixecarà allà un monument als castellers, cosa que em sembla molt bé, però la seva ubicació allunya, potser definitivament, aquell somni. El que altres voldrien tenir nosaltres ho amaguem o ho destruïm, sempre al·legant raons superiors.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: