Diumenge, 20 de novembre del 2011 Ramon Mas Sanglas (Santa Eugènia de Berga)

Rajoy i Rubalcaba han esquivat durant la campanya electoral un dels principals problemes de l'economia espanyola, el frau fiscal. El cavall de batalla han estat la crisi i l'atur amb un reguitzell de mesures per combatre la plaga de cinc milions de desocupats. No hi ha cap vareta màgica ideològica, ni econòmica, per restablir la bonança del país. La maleïda paraula "retallada" dels governants és l'eina massiva més ràpida per fer quadrar emergències financeres. Com que les víctimes pobres no hi estan d'acord, la injustícia i la divergència de criteris --la indignació social-- han fet aflorar la solució a costa dels rics amagats i molt solvents. El silenci els delata, i també als encobridors. Es requereix coratge polític, absent fins ara, per fer sortir a la llum pública una infinitat de diners evadits del fisc, imprescindibles per extingir el foc de la crisi. ¿Per què els polítics no ens diuen tota la veritat? Segons 'The New York Times', el frau fiscal anual dels espanyols rics (grans famílies, empresaris i banquers) és de 44.000 milions d'euros, que Hisenda deixa de recaptar. Aquest import equival gairebé al dèficit de les despeses públiques socials d'Espanya (sanitat, educació, obra social...). En altres paraules, suposa el 74% del frau fiscal nacional i correspon a 569 persones de nacionalitat espanyola, amb cara i ulls concrets. L'Estat no s'atreveix amb ells al·legant possible prescripció del delicte, falta de mitjans o inspectors, por a la investigació per les represàlies i esquitxades a través d'altes esferes mediàtiques. Els favors tenen un preu. L'Agència Tributària es limita a perseguir els autònoms i professionals liberals que no compleixen, que representem un 8% del frau total. Lamentablement, Catalunya aglutina la majoria d'aquests defraudadors rics, on les retallades de la Generalitat són notables.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: