Dilluns, 29 d'agost del 2011 Roger Bernat (Barcelona)

De nou llegeixo en premsa que l'Administració està pensant a introduir l'atenció de malalts privats en centres sanitaris públics. He de mostrar el meu desacord pel que fa a això, com ja vaig fer cinc anys enrere en la presentació a debat del document Les Prestacions Privades a les Organitzacions Sanitàries Públiques de la Fundació Griffols al Col·legi de Metges de Barcelona davant acadèmics que defensaven l'ètica de la proposta En els anys cinquanta, amb 12 anys d'edat, vaig estar ingressat com a pacient quirúrgic a la Sala General de Cirurgia A (Prof.de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Durant un mes vaig veure com se'm colaven els pacients quirúrgics ingressats a la Sala de Distingits, malgrat que la meva intervenció estava programada, com ho demostrava el fet que, en diverses ocasions, m'havien deixat en dejú des de la nit anterior. Més tard en els setanta, ja com a metge a l'Hospital Infantil de la Vall d'Hebron, vaig comprovar com en un sistema públic més modern i transparent ja no existien dues llistes d'espera. Ara la proposta que està pensant l'Administració em sembla un retorn a un passat marcat per la falta d'equitat. També hi estic en desacord perquè aquesta pràctica complica l'activitat sanitària, ja que resulta difícil portar a terme un control independent i estricte de dues llistes d'espera. Però sobretot si el centre també atén pacients de mútues. La confiança és la regla d'or en la qualitat assistencial sanitària. Després de 40 anys com a metge hospitalari en el sector públic veig en les decisions polítiques més amenaces que oportunitats de sostenibilitat.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: