Divendres, 3 de febrer del 2012 Jordi Pausas (París)

Certament, la història de l'art, que va néixer en la prehistòria, tal com es pot apreciar a les coves d'Altamira i Lascaux, ha prosseguit al llarg dels segles amb uns magnífics resultats. Hi va haver un lapsus en aquesta evolució durant el període neolític, ja que l'art com a tal va desaparèixer per ser substituït amb grafismes abstractes similars als que avui representen el denominat -arbitràriament- "art contemporani". Certament, la ciutadania s'encongeix d'espatlles davant tals esoterismes que, per òbvies raons de racionalitat, li resulten incomprensibles. L'anomenat "art abstracte" -o contemporani- no va més enllà de ser art decoratiu, principalment utilitzable per a l'estampat de teixits... Així, els exquisits que diuen agradar de tals esoterismes, i que volen creure's l'avançada cultural d'Occident, s'assemblen als acomplexats babaus que aplaudeixen el vestit nou de l'emperador nu, el cèlebre conte de Hans Christian Andersen...

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: