elPeriódico.com

Certament, la història de l'art, que va néixer en la prehistòria, tal com es pot apreciar a les coves d'Altamira i Lascaux, ha prosseguit al llarg dels segles amb uns magnífics resultats. Hi va haver un lapsus en aquesta evolució durant el període neolític, ja que l'art com a tal va desaparèixer per ser substituït amb grafismes abstractes similars als que avui representen el denominat -arbitràriament- "art contemporani". Certament, la ciutadania s'encongeix d'espatlles davant tals esoterismes que, per òbvies raons de racionalitat, li resulten incomprensibles. L'anomenat "art abstracte" -o contemporani- no va més enllà de ser art decoratiu, principalment utilitzable per a l'estampat de teixits... Així, els exquisits que diuen agradar de tals esoterismes, i que volen creure's l'avançada cultural d'Occident, s'assemblen als acomplexats babaus que aplaudeixen el vestit nou de l'emperador nu, el cèlebre conte de Hans Christian Andersen...