Dimecres, 20 de maig del 2015 Marc Carvajal (Barcelona)

I amb aquesta ja en van... perdó, he perdut el compte. La meva no és una queixa històrica, ni de bon tros una disconformitat respecte a la política territorial d’aquest país. Tampoc una protesta amb ànim de revifar certes brases diplomàtiques ni de condemnar la política lingüística d’aquest país. La meva és una opinió d’algú que ha estudiat en un col·legi on s’impartien el 90% de les classes en català i que escriu i parla correctament el castellà, perquè també és la seva llengua, igual que el català. Les llengües neixen, creixen, es desenvolupen i poden arribar a morir. Però deixem que ho facin de forma natural, no les matem. Són molts els factors que determinen la utilització més o menys gran d’una llengua en favor de l’altra i en una determinada ubicació, ¿per què aquesta necessitat impetuosa de controlar tots aquests factors? La meva intenció no és entrar ni en interessos polítics, ni en ajustos percentuals, però és de vital importància començar a entendre que en matemàtiques lingüístiques la suma d’un més un sempre sumarà dos. Quan per al principal i màxim responsable de l’educació d’aquest país, la situació actual del castellà a Catalunya és «comparable a la situació del català en altres èpoques», tan sols puc comprendre que aquesta és l’opinió d’un home que no hi va ser mai.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: