Dilluns, 29 de juliol del 2013 Francesc Duch Campodarbe (Secretari general - Metges de Catalunya)

La situació econòmica és extraordinàriament problemàtica i només en sortirem amb l'esforç general de tota la societat, sota el paraigua d'un lideratge polític que justifiqui, amb exemplaritat i rigor, la ineludible austeritat i els sacrificis col·lectius que s'han de portar a terme. En canvi, no ens recuperarem d'aquesta sacsejada a cop de decret, desmantellant l'estat del benestar i aniquilant drets laborals i conquistes socials seculars mitjançant el corró parlamentari de la majoria. Governant de forma tan autoritària, la classe política mai aconseguirà el suport social que necessita per rectificar el rumb i tampoc ho podrà fer, si no es distancia de forma inequívoca de la corrupció. Intentar redreçar la crisi sense abordar el malbaratament de diner públic és un despropòsit, però intentar fer-ho sense depurar corruptela és il·lusori. Així doncs, són necessaris canvis estructurals profunds per corregir els dos mals i donar confiança a la ciutadania. A Espanya, aquesta corrupció és sistèmica, holística i consubstancial a la partitocràcia nascuda en la transició. Tant els polítics que s'han beneficiat com els que l'han consentit o, fins i tot, l'han encobert amb el seu silenci còmplice, ara no tenen autoritat moral ni per liderar una metamorfosi creïble ni per exigir cap esforç. I menys si ho fan com en els últims anys, concentrant tot el sacrifici en els de sempre, inclosos els metges que hem patit una pèrdua salarial de gairebé un 30% des de 2010. No podem consentir que la política de retallades posi en perill l'estat del benestar, que té en l'assistència sanitària un dels seus pilars fonamentals. Resultaria indecent que els pressupostos de 2013 donessin llum verda a una nova tisorada en salut, mentre la lentitud de la justícia deixa la corrupció en una situació d'aparent impunitat. Ja no queden línies vermelles per trepitjar. L'asfíxia econòmica de la Generalitat s'ha centrifugat sobre els serveis públics en general i sobre la sanitat en particular, fins a situar la despesa sanitària pública per persona a Catalunya per sota dels nivells de 2007. O el que és el mateix, Catalunya segueix a la cua de les comunitats autònomes pel que fa al capitatiu sanitari. Qui hagi de liderar per sortir d'aquest carreró sense sortida, ha de fer-ho amb les mans netes, prioritzant les polítiques socials i trencant de forma inequívoca amb la tolerància, els vincles i els encobriments de la corrupció instal·lada en el sistema.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: