Dissabte, 1 de juny del 2013 J. R. (Barcelona)

Sóc la mare d'un nen que començarà P-3 al setembre, i vivim al barri del Poble-sec, a prop de la plaça del Sortidor. Al març va començar la farsa de visitar les escoles infantils del barri, escoltar els directors i els mestres explicar la seva metodologia, el moment de tenir llargues xerrades al parc amb els pares sobre les qualitats i els defectes de cadascuna i de l'educació que cadascú somiava per al seu fill. Com molts, em vaig decidir per l'escola Tres Pins. Em va agradar. M'imaginava portant-hi el meu fill. Com a segona opció vaig posar una altra escola pública, i de tercera una de concertada al costat de casa, amb dues línies. Aquest és el discurs que repeteixen tots els pares que conec: de segona opció, posa-hi una concertada, on segur que entra el teu fill, perquè si no te l'enviaran al Carles I o al Mossèn Verdaguer, que estan plenes d'immigrants i el nivell és molt baix. Davant d'aquestes advertències, em vaig espantar i vaig inscriure el meu fill en tercera opció en una escola concertada, encara que això sigui contrari als meus principis. Sóc francesa. Pagar perquè el meu fill rebi una educació normal em sembla aberrant, i encara més pagar una escola religiosa. Divendres es van saber els resultats: el meu fill està assignat a l'escola concertada i tenia tres dies per reclamar. Dilluns vaig anar a primera hora al Consorci d'Educació a explicar la meva situació: m'acabo de separar i econòmicament em serà difícil assumir el cost d'aquesta escola. Allà tenien un imponent mapa de Barcelona amb els districtes i les seves escoles: el barri de Montjuïc-Poble-sec està unit al de Sants, formant un enorme territori esquitxat d'escoles, les més llunyanes a diversos quilòmetres de casa. Em va atendre un inspector desdenyós que em va proposar una plaça a Sants, lluny, massa lluny de casa, on a més perdria el contacte amb la xarxa de pares que serà una ajuda important en la meva nova situació. Aquest inspector no va dedicar ni un minut a escoltar-me; no li importava en absolut. La seva resposta a la meva pregunta de si es podien augmentar les ràtios de les escoles del Poble-sec va ser un 'no' rotund i definitiu. Sense discussió. La pena, segons em va dir una persona del Consorci, és que si m'hagués separat abans, hauria tingut uns punts suplementaris i hauria pogut entrar on volia. Quina mala sort, ¿no? Al Poble-sec hi ha quatre escoles públiques, dues amb mala reputació. Aquest any, totes quatre estan plenes. A Tres Pins hi sobren 20 nens, i crec que a Bosc també. A les altres escoles ho ignoro, però segur que són uns 50 els nens que n'han quedat fora. L'equivalent a dues classes de P-3, que mai seran creades. ¿On aniran aquests nens ara? A escoles concertades, perquè els pares les van posar de segona opció sense dubtar. Pagant, encara que estiguin a l'atur, separats o en altres situacions complicades. Però ningú diu res. Aquí és normal. ¿No m'accepten? ¿Tinc un mal número en la farsa del sorteig? Callo i pago. Perquè aquí ningú creu en l'escola pública, i encara menys els inspectors del Consorci d'Educació.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: