Cadascú pot somiar amb el futur que més desitja, una altra cosa és la probabilitat que es faci realitat. S’han de debatre els reptes del nou Estat segons les diferents sensibilitats; és necessari que tothom aporti idees, agrupar-les segons les afinitats, i escollir democràticament. S’haurà de dotar aquest nou Estat d’identitat, llengua i cultura pròpies. ¿No les tenim ja? Sí, però ¿poden continuar representant els mateixos valors i sentiments? Per identitat, entenc orígens i història. En els últims 10 anys hem passat de 6 a 7,5 milions de ciutadans a Catalunya. I abans, entre l’any 1960 i el 1980, es va arribar a doblar la població. ¿Poden sentir com a seu els nouvinguts al nostre origen carolingi, la llegenda de les quatre barres...? S’ha de buscar entre tots la identitat en el futur col·lectiu majoritàriament compartit. I el mateix val per a la llengua i cultura. ¿Ho sabrem fer? És el gran repte. Podem aconseguir-ho en un nou Estat, català i demòcrata.
Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí
Envia una carta del lector, opina sobre l'actualitat i fes-nos arribar testimonis, denúncies i suggeriments per publicar a l'edició impresa i a la web
MOVILIDAD - Alessandro Malfatti (Barcelona)
SERVEIS - Enric Alfonso (Salou)
BARCELONA - José María Mateo (Santa Coloma)
ACTUALIDAD - Pablo Fuentes (Valladolid)
POLÍTICA - Antoni Tort (Barcelona)