Dijous, 20 de febrer del 2014 Ignasi Abad i 292 firmes més (Barcelona)

Diuen que els treballadors de Catalunya Ràdio som uns privilegiats. I ho som, perquè la nostra feina ens agrada i ho fem a l'emissora pública del país. Però els que ho diuen es refereixen a una altra cosa. Els nostres privilegis, afirmen, són sous estratosfèrics, més vacances que ningú, venir a escalfar la cadira... Argumenten que per culpa nostra l'empresa és insostenible. Mentrestant, hem d'aguantar que el director de TV-3 cobri més que el president de la Generalitat, que el director de Catalunya Ràdio cobri com un conseller i que se segueixin creant despatxos per a gent que no se sap què fa però que manté el sou de sempre. Som conscients de les conseqüències de la crisi. És la nostra feina saber-ho i parlar-ne. Però molt diferent és usar la crisi com a excusa per empobrir-nos a tots, com a treballadors i com a ràdio de servei públic. Ja hem perdut un 30% de capacitat adquisitiva i 260 companys de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals han estat acomiadats. ¿No n'hi ha prou? ¿En quin calaix van amagar les nostres alternatives per reduir el dèficit? ¿Per què no s'eliminen plusos per tasques que ja no existeixen, i els càrrecs duplicats i creats a mida per a antics directius? ¿Per què ningú es fa responsable de 30 anys de mala gestió? ¿Per què cap partit polític ha fet res? A la ràdio som 400 treballadors, sí. Repartits per tot Catalunya i el món. Omplim l'antena de quatre emissores: Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i ICat.cat, 24 hores al dia, els 365 dies de l'any. I aquests 'privilegiats' seguirem defensant una ràdio pública que considerem més necessària que mai.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: