Dimarts, 31 de març del 2015 David Uriach (Gualba)

Un altre canvi d’horari i una altra vegada se senten opinions enfrontades sobre la conveniència o no d’aplicar aquesta mesura. També hi ha qui advoca per un retorn al fus horari que correspondria segons l’hora solar (això obriria un altre debat, perquè el rellotge de sol de la façana de davant de casa marca una hora diferent que un altre que està col·locat a l’extrem més occidental de la Península). Em sorprèn que es faci una relació indissoluble entre l’horari solar i la racionalització dels horaris laborals. Els últims anys, jo he entrat a treballar i he sortit a la mateixa hora independentment de quina posició ocupava el sol en la seva trajectòria. He tingut les mateixes hores de pausa durant el dinar tant en l’horari d’hivern com en el d’estiu. La productivitat a la feina no ha variat en un època o l’altra, la conciliació familiar no ha millorat i tampoc ha augmentat el temps dedicat a l’oci. A l’estiu i a l’hivern, els meus fills han entrat i sortit de l’escola amb les mateixes pautes i els comerços han obert i tancat portes amb les mateixes rutines. El problema, doncs, no el veig en l’hora solar ni en la que marquen les agulles del rellotge, sinó en les hores perdudes que dediquem a les pauses als centres de treball.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: