Divendres, 27 de novembre del 2015 Òscar Pujol (Badalona)

Quan la màgia encisada és cisada, el sentiment dóna pas al ressentiment i la ment és depriment. Quan la raó és més dura que madura i no perdura, l’estimació és més moció de censura que emoció que sura i l’efecte és més retreure el defecte que buscar el bon afecte. Quan ja no hi ha convivència en la convivència, quan la vivència és més competida que compartida. 

Quan l’amatença ja no és intensa i és pura aparença, l’esperança no s’atansa i la fusió és mera confusió. Quan la carnalitat és fugaç banalitat, l’avarícia supera la carícia i la promesa és omesa. Quan la passió mai té sessió, la conversa es torna adversa i no diversa i l’única solució és la dissolució. Quan la comprensió es converteix en aprensió, l’amant indefinit substitueix al diamant infinit i el petit detall sucumbeix a l’esperit de metall. Quan el raonament ja ha perdut el seu fonament, el principi de la història deriva al precipici de la histèria i el foc s’apaga perquè desamor amb desamor es paga...

Llegeix més cartes del lector i publica un article a Entre Tots

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: