Dimarts, 15 d'octubre del 2013 Ramon Mas Sanglas (Santa Eugènia de Berga)

Els silencis no expressen cap majoria, només cap opinió. Als defensors d'aquest refugi els queda una sortida digna: que la seva proposta guanyi a les urnes. ¿Per què s'entesten a negar el dret a decidir? Per la por al fracàs. Les urnes no admeten la frivolitat numèrica de les manifestacions. El ticket nominatiu del vot passa per caixa i es reflecteix en el balanç al final de la jornada. Aquí no té cabuda la ceguesa dels polítics que mai perden ni les xifres sentimentals ajustades o inflades. Si l'11-S sis milions d'antisobiranistes silenciosos es van quedar casa, ¿només 160.000 d'aquests suposats patriotes espanyols --molts vinguts de fora-- han sortit a proclamar-ho el 12-O? Senyors del PPC i Ciutadans, la seva clientela els és infidel o viuen vostès del lema fantasmagòric del som 47 milions. Ajustin el vocabulari a la realitat de la seva minoria a Catalunya. Confrontin els principis de la unitat espanyola en la societat catalana donant veu i vot als seus manifestants. No prediquin la democràcia, practiquin-la. Si la Constitució és democràtica res impedeix adaptar-la a la voluntat popular. És la seva gran carència política, el dèficit de qualitat democràtica.
Senyora Sánchez Camacho, l'eufòria festiva fa desvariejar davant els mitjans. La "casa comuna" que volen "els catalans" no és Espanya. ¿No es recorda de la Via Catalana i de la Diada del 2012? Si fos així, també el PSC i CDC haurien fet pinya. Però no. La seva Espanya i la de Ciutadans, excloent, centralista i antidemocràtica tampoc combrega amb el partidisme no independentista que recolza el dret a decidir: la seva via és la llibertat ciutadana per continuar units o separats. La de vostès és la negació sistemàtica dels cops de porta. ¿Ni el nivell més elemental del ridícul a Europa la preocupa?

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: