Dimarts, 31 de març del 2015 Huda Bourrouhou (Rubí)

El dissabte 28 de març a les 17.30 hores, anava amb dues amigues en metro, concretament a la línia 3 del metro de Barcelona. Anàvem xerrant (en castellà) perquè estàvem preparant-li una sorpresa a una amiga nostra. Una dona no deixava d'observar-nos i mirar-nos amb mala cara. Aquesta mateixa dona, després d'una estona i en un to agressiu, li va dir a la meva amiga: "Tu, la del mocador, no em miris". No cal dir que la meva amiga, com nosaltres, ni tan sols s'havia adonat que aquella dona era allà fins que va parlar. Tot seguit va quedar lliure un seient just davant nostre i ella s'hi va asseure. Vam seguir la conversa en àrab i, de sobte, va començar a insultar-nos a totes tres. "Putes, fulanes, filles de puta, aneu-vos-en al vostre país…". El que la dona no sabia és que alguna de nosaltres ha nascut al mateix país que ella. El silenci que hi havia al metro era cada vegada més incòmode i la dona no deixava d'alçar la veu. Quan per fi ens vam atipar d'ignorar-la, de no mirar-la, de no respondre-li, les dues que no portàvem hijab li vam clavar una mirada desafiadora i ella, sense dir res, ens va llançar una ampolla d'aigua que va impactar al cap de la meva amiga, cosa que li va provocar un fort hematoma. Xopes després de l'agressió, indignades i plenes de ràbia i impotència pel poc respecte i l'absoluta passivitat i indiferència de la gent present que ens estava observant, callada, sense dir ni fer res, ens vam aixecar i ens vam embrancar en una discussió que va acabar en agressió. Una agressió que, a part de les esgarrapades, va deixar la meva amiga amb un horrible cop de puny a l'ull. Va ser en aquest moment quan un dels nois que ja havia baixat del vagó, va tornar a entrar i va tirar a terra la dona. Aquesta es va aixecar i va tornar a increpar-nos. Aleshores van sortir de no sabem on dos homes rapats, de complexió forta, i ens van agafar pel coll. A conseqüencia d'això a una de les meves amigues li van deixar l'espatlla en el següent estat, segons l'informe mèdic: "Presenta dolor fort en zona escapular i a la mobilització de l'espatlla esquerra després d'haver rebut una agressió directa per impacte d'objecte i un cop amb la mà". Sense saber bé què fer, vam començar a insultar en castellà i en àrab. Afortunadament, el metro es va parar en el moment exacte i un home àrab que ens va sentir  i va veure el que ens estava passant va entrar a ajudar-nos. 

¿Fins quan pot seguir sent aquesta societat així d'individualista? ¿En què ens estem convertint? ¿On estan els valors de la humanitat? ¿Estem disposats a quedar-nos muts davant situacions així? Estem fartes d'aquest món d'aparences, d'aquest món de desil·lusions. De la negativitat expressada pels mitjans de comunicació. Que només es dediquin a sembrar l'odi entre nosaltres. Per això, fem una crida a la lluita. A la lluita diària i constant. Estem convençudes que el canvi és possible. Només es tracta de creure que efectivament existeix una vida més sana i feliç, basada en el respecte, la tolerància, la convivència i l'amor. Deixem de banda, d'una vegada per sempre, tant egoisme i tanta falta d'empatia. Al final, tots estem fets de la mateixa massa. Avui ens ha tocat a nosaltres, però demà potser els tocarà a les vostres germanes, mares, filles... I sentireu el que hem sentit nosaltres. Un odi i una indignació horrible per la pitjor cara de la nostra societat. Una vergonya i un menyspreu total per tots els que s'han quedat callats, asseguts, sense fer res. I un enorme agraïment per aquelles persones que van estar fins al final fent de testimonis i acompanyant-nos en el moment decisiu. El moment de denunciar a la comissaria el que havia passat. 

Aquestes són les tres noies que ahir van viure molt de prop la cara més covarda, roïna, buida, inculta, hipòcrita, ignorant, retrògrada i menyspreable del nostre país. Ferdaus, jove de 19 anys estudiant de Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona. Huda, jove de 18 anys estudiant de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona. Safaa, jove de 18 anys estudiant de Gestió i Administració Pública a la Universitat de Barcelona. ¿Fins quan? ¿Fins quan els nostres carrers estaran empestats cada vegada més d'odi, racisme i islamofòbia? ¿Fins quan seguirem consentint que hi hagi joves com elles que se sentin estrangeres al seu propi país? ¿Fins quan seguirà la gent traient el mòbil per gravar agressions i humiliacions en comptes d'ajudar? Em surt foc de les mans... ¿Fins quan seguirem sent còmplices en silenci de les barbaritats dels més miserables? ¿Fins quan seguirem fent-nos els muts, els cecs i els sords? ¿Fins quan?

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: