Diumenge, 22 de març del 2015 Josep Cassany (Girona)

Als 70, el turisme va regirar la Costa Brava. Aquells poblets de pescadors i de repòs de senyors de Barcelona van ser envaïts per l’onada de turisme nacional i estranger que buscava sol, platja i un tros del paradís. Des de fa anys, els que més l’estimem posem el crit al cel al veure les barbaritats urbanístiques que els nostres polítics van permetre a fi d’aconseguir més i més turistes. Amb el temps, alguns sabem que els turistes venien a visitar-nos per la bellesa de les nostres platges, cales, boscos i paratges naturals. Els era igual caminar una mica més si el lloc era verge, per a ells era únic. Als nostres pares i avis els va semblar que era la seva ocasió per millorar infraestructures i així, augmentar encara més l’afluència i per tant guanyar diners. Conec molt bé la Costa Brava, l’estimo. Però sovint el seu paisatge em recorda l’època del boom del turisme: gratacels davant del mar que tapen el sol a les platges i desdibuixen l’harmonia dels pobles. Invents d’un alcalde o d’un altre que es va creure en la necessitat d’augmentar el turisme de forma desmesurada o bé tenia interessos particulars. A tots els que preferiu la bellesa natural de la Costa Brava us demano ajuda i reacció per parar una nova agressió. Ara, en forma d’autopista de Palafolls a Lloret. Al seu pas desapareixeran paratges encara avui verges, lluny de l’abast del turisme i dels quals encara podem disfrutar tots i potser més endavant els nostres fills. No podem creure que només els lloretencs han d’actuar. És una agressió contra tots i entre tots s’ha de dir prou.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: