Dilluns, 4 de maig del 2015 Cristina Quesada (Cardedeu)

Ara fa dos anys que sóc mare, i pràcticament fa el mateix temps que sóc a l’atur. A les tres setmanes de néixer la meva filla em va trucar per telèfon el director no precisament per felicitar-me, sinó per dir-me que una vegada finalitzés la meva baixa per maternitat estava acomiadada.
La presència de la dona en càrrecs directius és una lluita contínua en un entorn laboral i institucional on el repartiment de poders no és homogeni. Vivim en una societat en la qual la dona directiva està poc representada malgrat la seva elevada qualificació i la seva capacitat per assumir responsabilitats o decisions.
Avui dia existeixen mesures de suport a les mares treballadores, però aquestes solucions són insuficients en una societat en la qual encara es veu a la dona, en primer lloc, com a mare, tingui o no la intenció de ser-ho, i després com a professional.
El talent no té gènere i les empreses estan deixant escapar una part molt important del talent femení. La igualtat total no solament és desitjable i possible, sinó que també és l’única via per aconseguir una societat justa i sostenible on les dones puguin ser mares i directives (o el que triïn ser).

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: