Dissabte, 20 d'abril del 2013 Fluvià Artells i Marta Capdevila (Barcelona)

Volem contribuir a informar sobre la sordesa responent a Maika Etxarri, autora de la carta Viure al món del silenci publicada el 12 d'abril. Som sords profunds però hi sentim i parlem. No callem ni a sota de l'aigua. Tampoc hem après mai, la gran majoria (com a mínim el 90%), la llengua de signes. El dèficit auditiu potencia altres canals sensorials que capten tanta o més informació: la vista, la parla, la ment, l'actitud, la voluntat, el cor... No existeix cap món del silenci, més propi de solitaris meditadors, persones depressives i individus amb pèssimes habilitats socials, que no tenen per què ser sords. Tampoc cap sord, simplement per «no sentir-hi i estar en silenci», és tranquil. Tota una absurditat. Denota certa compassió indeguda poetitzar amb «foscors perpètues» i altres termes dignes d'una tragèdia romana. Defensant la seva subjectivitat, preferim l'objectivitat de dir que la immensa i aclaparadora majoria de sords no es poden sentir identificats ni reconeguts en les seves paraules perquè no expressen cap sentiment ni necessitat que ens siguin mínimament pròxims. La invitem a conèixer la riquesa i heterogeneïtat del món sord d'una forma més completa i oberta, més cooperativa i constructiva, i li agraïm a Maika Etxarri que hagi obert el debat. Tota opinió contribueix a fer soroll i crear una curiositat mínima i saludable cap a la sordesa.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: