Dissabte, 19 d'abril del 2014 Jordi Oriola (Barcelona)

 Arran d'una carta meva publicada el passat 7 d'abril, en què qüestionava els antiavalots dels Mossos, es va generar un cert debat. En la meva opinió, hi ha dotacions dels Mossos molt útils, com les que tracten la violència masclista, les màfies o els assassinats, però desaprovo el treball dels antiavalots perquè serveixen principalment per exercir un control social a favor de les elits econòmiques. Si es busca a internet «la síndrome de Sherwood» es troba el treball de fi de màster del comissari David Piqué. En ell exposa tècniques per desprestigiar manifestacions: disposar els antiavalots ben visibles per provocar o no intervenir, permetent que les minories que trenquen mobiliari públic puguin fer-ho i aconseguir així que, després de les càrregues, els detinguts es trobin amb una opinió pública consternada pels fets. Això és el que observem en cada manifestació crítica amb els governs o els poders econòmics. Evidentment, la màxima responsabilitat del que fan els Mossos recau en Interior, però pel que fa a les males praxis, no s'haurien de defensar corporativament, sinó assumir els errors per no desprestigiar el cos. Les critiques són una prevenció contra les conductes inacceptables.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: