Dijous, 17 d'abril del 2014 Miquel González (Manresa)

El 8 d’abril passat una representació del Parlament català va anar al Congrés a demanar el traspàs de les competències per poder fer un referèndum a Catalunya que permeti als ciutadans decidir sobre el seu futur. A Madrid, com era d’esperar, s’hi van negar. El que més em sorprèn de tot aquest assumpte és que Catalunya sigui l’única comunitat autònoma que defensi la separació d’aquesta Espanya retrògrada. Que la nostra legislació, inclosa la Constitució, permeti la continuïtat d’un Govern sobre el qual pesen massa dubtes perquè ha estat incapaç de negar de forma convincent les acusacions del seu extresorer demostra el poc respecte d’aquestes normes envers els ciutadans i hauria de ser motiu per allunyar-se d’un país que ens menysprea sistemàticament. Que les set autonomies que estan entre les 10 zones amb més atur de tot Europa i per a les quals l’única esperança de futur és seguir rebent la caritat estatal no es plantegin la sortida d’una Espanya que les ha condemnat a la misèria durant dècades és un misteri per a mi. Som el segon país del continent en pobresa infantil, fet que suposa perdre part d’aquesta generació de joves. Per això no entenc que la ciutadania no pressioni per sortir d’un país que ha aniquilat el futur dels seus fills.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: