Dilluns, 6 de juliol del 2015 Cristina Porta (Lleida)

Són més llestos que nosaltres. S’inventen lleis polèmiques perquè en parlem. Ens estudien, ens coneixen, i per això ens desafien. Saben que ocupen l’esglaó de dalt i miren cap avall i ens troben a nosaltres, protestant pel seu últim invent: la llei mordassa. 
Des d’aquell còmode lloc en què es troben, com qui ocupa l’última fila de butaques del cine, disfruten de la rebel·lió de les masses. Una pel·lícula que es coneixen tan bé, que se la passen parlant entre ells. 
I ara em dirigeixo a vostès, senyors de dalt, sense reverències ni permisos. Haurien de saber que si la vida fos una muntanya, vostès serien al cim perquè existeix un peu i un vessant que els eleva. Senyors de dalt, si la vida fos una piràmide alimentària, nosaltres seríem el pa i els cereals, i vostès, els dolços i els greixos saturats. I el plaer que ens proporcionen vostès quan per fi trobem feina a l’estiu, es converteix el mes de setembre en el mateix que els gelats de més que ens mengem. Senyors de dalt, que han inaugurat la festa de la mordassa tirant milions de mocadors als que ens trobem a sota. Jo no el colliré. Ni tan sols els veig. Tinc torticoli de tant d’estrès.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: