Dilluns, 21 de juliol del 2014 Pere Bravo (Desocupat)

La Generalitat ha anunciat que al setembre començaran a treballar el tema de la conciliació de la vida laboral i personal, entre altres coses, perquè a Espanya es treballen de mitjana unes 300 hores més a l'any que en la resta d'Europa, mentre la productivitat és una de les més baixes de la UE. El meu desig és que les empreses prenguin nota d'això i actuïn en conseqüència, però això és una arma de doble tall perquè, per una part, ¿qui controla que la conciliació es produeixi? ¿Els directius? I per una altra, ¿els treballadors es jugaran la feina perquè s'instauri? Espero que tinguin més sort que jo, que després de 15 anys treballant a Repsol com a cap de zona, vaig sol·licitar un estudi psicosocial del meu lloc de treball i des de Recursos Humans em van respondre amb un plec de càrrecs; ni tan sols em van preguntar per què ho demanava. Els va ser igual que jo tingués un cap de Palma de Mallorca que no tenia aquí la seva família, i per això els horaris per a ell no existien; tirar de mòbil sense mirar el rellotge era el més habitual, a més de no posar-se en la pell dels seus empleats, que sí que tenien una família per atendre. Vaig fer el plec de descàrrec però tenia clar que no valdria per a res, havia vist moltes vegades la mateixa maniobra i sempre acabaven igual, amb acomiadament. Gairebé dos mesos després, la carta d'acomiadament. I cinc mesos més tard, Repsol reconeixia la improcedència de l'acomiadament i m'indemnitzava sense entrar a judici. Senyors del Govern, la conciliació seria ideal, però sospito que no serà possible sense un canvi de mentalitat.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: