Dilluns, 10 de juny del 2013 Alícia Sort (Barcelona)

Sóc sorda profunda de naixement i estic acabant el tercer curs de Psicologia a la Universitat de Barcelona. Treballo a la comissió de joventut de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA). Sóc una dels joves de la primera generació del sistema d'educació bilingüe en la llengua oral i la llengua de signes. Domino tres idiomes: català, castellà i anglès. Ha estat molt decebedor sentir dir a la senyora Alba Espot, directora general d'Educació Infantil i Primària, que després de l'ESO els sords no haurien de necessitar intèrpret. A classe, els sords utilitzem un intèrpret perquè no hi sentim. Això no vol dir que no sapiguem parlar o llegir els llavis.
Però l'intèrpret ens dóna accés a la informació independentment d'aquestes habilitats. Cada persona sorda sap el que necessita; depèn del tipus de sordesa, el moment de la seva aparició, el grau de la pèrdua d'audició... Jo utilitzo intèrpret en la meva carrera i estic molt satisfeta amb aquest recurs. Gràcies a la llengua de signes puc riure al mateix temps que els meus companys de l'acudit del professor, rebre la mateixa informació que ells i sentir-me segura de mi mateixa. La Conselleria d'Ensenyament i l'entitat CREDAC de Barcelona, han d'escoltar les persones sordes i respectar i donar el suport a les necessitats de cada una per viure sense barreres. L'experiència de molts sords que han viscut la situació d'intentar seguir les classes llegint els llavis d'un professor a classe és horrible i esgotadora. Els alumnes sords tenim el dret de tenir un intèrpret en l'àmbit educatiu per viure sense limitacions.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: