Dilluns, 10 de juny del 2013 Raquel Perich (Associació de Pares de Nens Sords de Catalunya)

L'Associació de Pares de Nens Sords està molt preocupada per les declaracions de la directora general d'Educació Infantil i Primària, Alba Espot, en què lamenta que els nens sords necessitin intèrpret a batxillerat i als cicles formatius. No ha entès que a l'acabar l'ESO no s'han convertit en oients, segueixen sent sords i necessiten els intèrprets a l'aula perquè, encara que parlin, escriguin i llegeixin bé, segueixen sense sentir-hi. Hauria de ser motiu d'orgull per a Ensenyament que els estudiants sords demanin amb tanta vehemència que es garanteixi la qualitat de la seva formació, tenint un accés total al currículum.
Els intèrprets de signes no són una modalitat educativa o lingüística, són una mesura d'accessibilitat. El que estan reclamant és la seva inclusió educativa. No són un capritx. Són un recurs imprescindible perquè els estudiants sords tinguin un accés total a la informació i estiguin en igualtat de condicions i oportunitats que els seus companys oients. De fet, en la vida real passa el contrari del que la directora general pretén amb les seves declaracions, i les dades ho demostren. Pràcticament el 90% de les famílies amb nens sords menors de 5 anys opten per no utilitzar la llengua de signes en l'educació dels seus fills. Però les demandes d'intèrpret van en augment durant el procés educatiu: el 50% a l'ESO, un 60% a Batxillerat i fins al 70% en cicles formatius. De les declaracions d'Espot es desprèn que en els anys que ha treballat amb nens i joves sords no els ha escoltat mai. Les persones sordes saben el que necessiten; es tracta d'escoltar-los a ells.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: