Els psicòlegs coincideixen: no existeix un ‘gen de la personalitat’ que determini com és el caràcter d’una persona

¿Fins a quin punt els nostres gens determinen la nostra manera de ser? La personalitat és el resultat d’una combinació de factors genètics i ambientals i, tot i que durant anys s’ha investigat quina part de les nostres diferències individuals pot atribuir-se a l’ADN, la resposta és lluny de ser senzilla. Ser més sociable, responsable, ansiós o obert a noves experiències no depèn d’una única característica genètica, sinó de la interacció d’una enorme quantitat de petites influències.

Ara, un nou estudi publicat a la revista científica ‘Nature’, basat en dades de més d’un milió de persones, ofereix una de les investigacions més àmplies realitzades fins ara sobre la relació entre genètica i personalitat i reforça precisament aquesta idea.

El treball analitza dades d’entre 611.037 i 1,14 milions de participants procedents de 46 cohorts per estudiar la relació entre les variants genètiques i els anomenats cinc grans trets de personalitat o ‘Big Five’, per la seva traducció en anglès. Els investigadors han identificat 1.260 variants genètiques associades a aquests cinc trets, de les quals 824 no havien sigut relacionades anteriorment amb la personalitat. La mida de la mostra suposa un salt important respecte a investigacions anteriors i permet ampliar considerablement el coneixement sobre l’arquitectura genètica de la personalitat.

¿Què són els ‘Big Five’?

Els cinc trets analitzats són els que formen el conegut model ‘Big Five’, un dels principals models utilitzats per descriure la personalitat, que va ser desenvolupat per diversos investigadors al llarg del segle XX. L’extraversió fa referència a característiques com la sociabilitat, l’assertivitat i el nivell d’energia; les persones amb puntuacions més altes tendeixen a buscar més la interacció social i l’estimulació. L’amabilitat està relacionada amb la compassió, la confiança, la cooperació i el respecte envers els altres. La responsabilitat engloba aspectes com l’organització, l’autodisciplina, la productivitat i el sentit del deure.

El quart tret és el neuroticisme, relacionat amb la tendència a experimentar emocions negatives com ansietat, tristesa o preocupació i amb una volatilitat emocional més gran. Finalment, l’obertura a l’experiència comprèn característiques com la curiositat, la imaginació, la creativitat i la sensibilitat estètica.

Aquests cinc trets no funcionen com a categories tancades: les persones se situen en diferents punts de cada dimensió i poden presentar combinacions molt diferents.

L’estudi demostra que tots tenen una important complexitat genètica. Els investigadors van identificar 258 variants associades amb l’extraversió, 39 amb l’amabilitat, 131 amb la responsabilitat, 706 amb el neuroticisme i 126 amb l’obertura a l’experiència. En total, són 1.260 associacions, tot i que 824 d’aquestes són noves respecte a investigacions anteriors.

Milers de variants

L’elevat nombre de variants identificades no significa que la genètica pugui utilitzar-se per determinar com serà una persona. De fet, una de les principals conclusions del treball apunta precisament al costat contrari: cada variant té un efecte individual extremadament petit. La personalitat presenta el que els investigadors denominen una arquitectura genètica altament poligènica, és a dir, intervenen milers de variants diferents en lloc d’un nombre reduït de gens amb grans efectes.

L’estudi calcula que, de mitjana, hi ha unes 16.180 variants comunes independents associades amb cada un dels trets de personalitat. En el cas de l’extraversió, per exemple, l’efecte mitjà de les variants identificades equival a tot just 0,009 desviacions estàndard per al·lel (cada una de les formes alternatives o variants que pot adoptar un mateix gen). Els investigadors aclareixen, per tant, que una única variant associada amb una extraversió més gran amb prou feines suposaria passar del 50% al 50,35% en aquest tret. D’aquesta manera, el seu efecte és pràcticament imperceptible de manera aïllada.

Les variants genètiques comunes identificades en l’estudi expliquen entre el 4,8% i el 9,3% de la variació observada en els cinc trets de personalitat. Quan els investigadors tenen en compte la fiabilitat amb què es mesuren aquests trets, les estimacions ascendeixen fins a entre el 9,3% i el 13,3%. Això significa que la genètica contribueix a les diferències individuals, però és molt lluny d’explicar per si sola per què una persona té una determinada personalitat.

La importància de l’entorn

Precisament per això, els investigadors distingeixen entre influència genètica i determinació genètica. Que la personalitat tingui un component hereditari no significa que estigui predeterminada des del naixement. L’estudi recorda que les estimacions obtingudes a partir de variants genètiques comunes són inferiors a les estimacions d’heretabilitat del 40% al 60% obtingudes mitjançant estudis de bessons i famílies i altres mètodes moleculars. Els autors assenyalen al seu torn que aquests mètodes coincideixen que la personalitat està substancialment influïda per l’entorn.

L’equip va voler comprovar a més fins a quin punt l’ambient familiar compartit podia explicar algunes de les associacions trobades. Per a això, van realitzar anàlisis dins de famílies, utilitzant dades de fins a 50.725 participants. Els resultats van oferir poques evidències que l’entorn familiar comú estigués modificant de maner notable les associacions genètiques relacionades amb la personalitat. Segons els investigadors, aquestes associacions estan mínimament condicionades per l’ambient familiar compartit.

La salut també influeix

La investigació no es limita a estudiar com es relacionen els gens amb els cinc grans trets, sinó que analitza també les seves associacions amb diferents comportaments i resultats relacionats amb la salut. Els investigadors troben vincles genètics entre determinats trets de personalitat i aspectes com el consum de substàncies, la pràctica esportiva, l’alimentació, la salut física i mental o els ingressos hospitalaris.

La responsabilitat, per exemple, apareix relacionada genèticament amb un menor consum de substàncies, una freqüència més elevada d’activitat esportiva i una preferència més gran per aliments baixos en calories. També presenta associacions amb un menor índex de massa corporal, menys ingressos hospitalaris i un envelliment més saludable.

El neuroticisme, en canvi, mostra associacions genètiques amb diferents tipus de psicopatologia i especialment amb els anomenats trastorns internalitzants, que inclouen problemes relacionats amb l’ansietat i la depressió. L’extraversió apareix associada genèticament amb un menor risc de trastorns internalitzants, tot i que també amb un risc més gran de trastorns del neurodesenvolupament.

Els investigadors van utilitzar a més una anàlisi d’aleatorització mendeliana, un mètode epidemiològic que utilitza variants genètiques per avaluar si un factor de risc causa una malaltia en estudis observacionals, per explorar si algunes d’aquestes relacions podien ser causals. Van trobar 33 associacions potencialment causals, tot i que els mateixos autors adverteixen que aquestes relacions s’hauran d’estudiar amb altres mètodes i dades abans de poder establir conclusions definitives sobre causalitat.

No existeix un «gen de la personalitat»

Notícies relacionades

Ni carbonara ni pesto: l’OCU revela quines són les salses per a pasta més saludables del supermercat

Nuria Roure, psicòloga experta en son: "Despertar-se a les 3 de la matinada amb el cor accelerat té una causa fisiològica molt concreta"

Els resultats allunyen així la idea que existeixi un suposat «gen de la personalitat» capaç d’explicar per si sol com és una persona. La genètica participa en la construcció dels nostres trets, però ho fa mitjançant una combinació de milers de variants, cada una amb un efecte molt petit. S’hi afegeixen l’entorn, les experiències individuals i les interaccions entre els factors genètics i ambientals.

L’estudi mostra que la personalitat té una arquitectura genètica complexa, distribuïda i altament poligènica. Conèixer una determinada variant de l’ADN no permet saber si algú serà extravertit, responsable, amable, neuròtic o obert a noves experiències. Per entendre qui som no n’hi ha prou, per tant, amb mirar els nostres gens: la personalitat sorgeix de la suma de moltes petites influències i de la interacció d’aquestes amb l’entorn al llarg de la vida.