¿Tardes massa a triar sèrie a Netflix? Dos experts a Catalunya posen nom a la teva indecisió

A l’hora de veure una sèrie o una pel·lícula sempre es presenta el mateix problema: ¿Què veure entre totes les opcions que ofereixen les plataformes d'estríming? Després de diversos minuts navegant per l’interminable catàleg sense trobar la pel·lícula perfecta per al moment, és molt comú acabar desistint i tancar l’aplicació.

Ara bé, per molt habitual que sigui aquesta situació, ningú vol en el fons que això passi; especialment Netflix o la resta de plataformes, perquè amb el tancament de l’aplicació també augmenten les possibilitats d’optar per altres alternatives de la competència.

El gran enemic de l’estríming

En aquest sentit, per a les plataformes, aquesta immensa llista és el seu al·licient més gran, tot i que al seu torn això els provoca també aquest gran efecte col·lateral que els perjudica. Quan es dona aquesta incertesa, el cervell es bloqueja: «Des del punt de vista neuropsicològic, és una cosa semblant al que li passa a un ordinador quan obrim massa programes alhora: s’alenteix», explica Juan Luis García Fernández, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup NeuroADaS Lab, en un article publicat per la UOC.

La mateixa naturalesa humana és l’arrel del problema, ja que desitgem abundància i, alhora, som incapaços de prendre una decisió entre tantes opcions: «L’escorça prefrontal, que és l’àrea que decideix, i la funció de memòria de treball, que és la capacitat amb què mantenim i comparem opcions mentre decidim, són limitades i gestionen còmodament entre tres i quatre elements alhora, no pas els centenars que ens ofereix un catàleg d’estríming», afegeix.

Arran d’això, els experts han posat nom al gran enemic de l’estríming: la paràlisi per decisió o la fatiga de decisió.

La solució per a la paràlisi per decisió

«Quan el catàleg és petit, triar és més fàcil i gairebé automàtic. Quan és enorme, el cervell ha de comparar moltes més combinacions de les que pot sostenir alhora i el sistema se satura», apunta García Fernández. A això, afegeix que «hi ha un ingredient emocional que de vegades no es comenta, perquè, sumat a la motivació per veure determinats títols i a les ganes que tinguem de fer-ho, hi ha el pensament comparatiu entre les alternatives: pensar que l’altra sèrie que hem descartat hauria sigut millor». Una situació que també correspon a un comportament molt humà perquè «commés opcions hi ha, més esperem trobar l’opció perfecta; així que qualsevol elecció real, per bona que sigui, tendeix a decebre una mica per comparació amb aquest ideal assequible».

En aquest sentit, les plataformes utilitzen el màrqueting per facilitar les decisions del consumidor i combatre la paràlisi per decisió. Una de les més utilitzades és un complex sistema d’algoritmes que recopila informació de cada usuari i creua els seus aparents gustos amb les diferents opcions disponibles. «Un bon sistema de recomanació funciona com a bastida: redueix mil opcions a deu, una tasca mecànica de filtrat que al nostre cervell li costa molt», explica l’investigador.

Era de la personalització

No obstant, s’està desenvolupant una nova opció amb un sistema més complex, ja que la irrupció de la intel·ligència artificial en aquest context permet portar a un altre nivell els algoritmes de recomanació, acotant encara més el llistat final d’opcions per triar. «El que permet la IA és emmagatzemar molta més informació de l’usuari i interpretar millor el que fa i el seu entorn, per la qual cosa el model interpretarà senyals que van més enllà de les categories canòniques», aclareix Elena Neira, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i experta en plataformes d'estríming.

Notícies relacionades

Els psicòlegs coincideixen: no existeix un ‘gen de la personalitat’ que determini com és el caràcter d’una persona

Guanyen 50 milions a l’Euromilions i prenen una decisió que revoluciona el seu poble per sempre

Fins al moment, el sistema d’algoritmes es basava a oferir un contingut similar als títols buscats amb freqüència. No obstant, aquest nou model permetrà a l’usuari «establir una conversa amb el sistema», afirma la professora. Es tracta d’una mena de xatbot al qual explicar exactament què es vol en cada moment i deixarque sigui la IA qui assumeixi la feixuga tasca de trobar el títol perfecte.

Així mateix, «en l’era de la personalització, l’atenció és cada vegada més curta i, si no fas tot el possible per cridar l’atenció i ser visible, el més probable és que la persona no vegi el contingut», afegeix Neira. Per això, Netflix personalitza fins i tot les miniatures de les portades perquè cada usuari vegi imatges potencialment més cridaneres per a ell.