La dona del Nobel d'Economia Joseph Stiglitz considera que el Trueta va salvar la vida del seu marit

La professora de la Universitat de Colúmbia Anya Schiffrin considera que l’atenció rebuda a l’Hospital Josep Trueta de Girona va salvar la vida del seu marit, el premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz. Ho explica en un article d’opinió publicat al diari Ara, en què elogia la sanitat pública i contraposa l’experiència viscuda a Girona amb l’assistència que havia rebut durant els mesos anteriors a Nova York.

Stiglitz, vinculat a Cadaqués, on passa temporades, va arribar a Catalunya després d’arrossegar durant mesos un problema de salut. El febrer s’havia sotmès a una intervenció a l’Hospital Mount Sinai de Nova York i, segons relata Schiffrin, va tornar a casa amb dolor i sagnat. Poc després li va aparèixer una inflamació que va anar empitjorant.

Durant uns tres mesos va ser visitat per diversos especialistes i dermatòlegs, va rebre quatre tandes d’antibiòtics i es va sotmetre a diferents proves, entre les quals un PET-TAC. També li van descartar un càncer i li van detectar una anèmia. Malgrat que continuava trobant-se malament, dos metges de Nova York li van donar el vistiplau per emprendre el viatge a Espanya.

Poc després d’arribar a Catalunya, la inflamació va empitjorar. Un infermer conegut de la família va examinar Stiglitz i els va recomanar que acudissin immediatament a les urgències del Trueta. Un altre metge de Girona els va donar la mateixa indicació.

Una infecció greu

A l’hospital de Girona segons Schiffrin, els professionals van revisar detingudament els informes que portaven de Nova York, els van fer preguntes detallades i van reconstruir tot l’historial clínic. Un TAC va permetre detectar indicis d’una infecció greu i Stiglitz va quedar ingressat immediatament.

Li van administrar un antibiòtic potent per via intravenosa i un equip mèdic va acudir al centre un diumenge per operar-lo i drenar-li les acumulacions de líquid. És després d’explicar aquesta intervenció que Schiffrin afirma: «Crec que li van salvar la vida».

La professora també recorda una frase d’un dels facultatius que van atendre el seu marit: «Ja sé qui és vostè, però aquí tractem tothom igual». Stiglitz, per la seva banda, va expressar la sorpresa que li produïa haver trobat la resposta al seu problema de salut en un hospital públic de Girona després d’haver estat tractat a Nova York.

El premi Nobel va estar divuit dies ingressat. La seva dona destaca la coordinació entre els diferents professionals, la qualitat del personal d’infermeria i el tracte humà que van rebre. «Venint de Nova York, era impactant», escriu. També relata que diversos amics nord-americans que els van visitar van quedar sorpresos per la col·laboració entre els metges i l’atenció de les infermeres.

En un altre passatge, Schiffrin explica que una infermera la va veure esgotada en una cadira, va abaixar les persianes perquè pogués descansar i li va oferir un suc. L’autora també elogia el seguiment posterior a l’ingrés i recorda que, davant la seva preocupació per l’alta, un cirurgià els va tranquil·litzar: «Som un hospital públic, no us deixarem al carrer».

Una defensa de la sanitat pública

Notícies relacionades

David Céspedes, expert en longevitat: «Si els teus pares tenen entre 50 i 60 anys i no fan esport, no seran independents»

Dormir amb l’aire condicionat: aquests són els pros i els contres per a la teva salut (si l’utilitzes malament)

L’experiència serveix a Schiffrin per comparar el sistema públic català amb el model sanitari privat dels Estats Units, que descriu com a car, fragmentat i poc accessible. També assegura que metges d’alguns dels millors hospitals nord-americans han quedat impressionats després de consultar els informes elaborats pel Trueta.

L’article acaba amb un agraïment explícit a la sanitat pública i una crida a protegir-la: «Invertiu en sanitat pública, no la privatitzeu. No saps el que tens fins que ho has perdut»