¿Què va ser abans, el kiwi animal o la fruita? L’estratègia de màrqueting que en va canviar el nom per sempre

I és que pràcticament tothom sap que darrere del nom "kiwi" hi ha una fruita i un animal de trets materialment semblants: pràcticament sembla que comparteixin "pelatge" i forma. L’associació, a més, dels animals amb una zona geogràfica concreta i del kiwi amb un aliment ja present arreu del món fa que normalment no l’encertem a l’hora de determinar si el kiwi animal deu el seu nom a la fruita o viceversa.

Una història de pur màrqueting

La veritat és que el kiwi que coneixem com a fruita no va néixer amb aquest nom. Abans d’omplir neveres, fruiteres i postres, aquest kiwi era una baia originària de la Xina, coneguda durant molt de temps com a grosella xinesa o "Chinese gooseberry". La planta del kiwi pertany al gènere Actinidia i és originària de la Xina i Taiwan.

Així que, si parlem del nom i de què va ser abans, guanya l’animal. El kiwi és una au no voladora, graciosa i petita, marró i peluda (com la fruita), considerada un dels grans símbols de Nova Zelanda. És el seu emblema nacional.

Però ¿com va arribar una fruita xinesa a anomenar-se com un animal de Nova Zelanda? Darrere d’aquesta història no hi ha res més que una gran estratègia de màrqueting: aquest aliment va arribar a Nova Zelanda des de la Xina a començaments del segle XX, on va començar a cultivar-se amb èxit. Durant dècades s’havia comercialitzat amb el nom de "grosella xinesa", però aquest no era especialment atractiu de cara al mercat internacional i el seu èxit va ser més aviat escàs. A més, durant i després de la Guerra Freda, la paraula "Chinese" en una etiqueta podia resultar problemàtica per exportar als Estats Units.

La solució va arribar el 1959, quan l’empresari Jack Turner va proposar anomenar-la kiwifruit durant una reunió de Turners and Growers, una important empresa hortofructícola, a Auckland.

Notícies relacionades

La psicologia explica què hi ha darrere de les persones que agraeixen als cotxes que s’aturen per deixar-les passar: no són només educades

Aquesta és l'edat en què, de mitjana, som més infeliços

El nom funcionava per partida doble: vinculava el producte a Nova Zelanda i evocava l’au nacional, també petita, marró i amb un aspecte una mica "pelut". Una au, a més, que gaudia de la simpatia d’allò que, des d’un punt de vista mil·lennista, es considera "bufó".

Primer va ser el kiwi animal; després, per màrqueting, va arribar el kiwi fruita.