De Mari Carmen a Maricarmen

De Mari Carmen a Maricarmen
2
Es llegeix en minuts
Sergi Mas

La presència de Mari Carmen García Vela comunicant amb el seu segell inconfusible des de la cadira principal d’Informe Semanal va ser un regal: aquest programa que tanta gent diu que no es perd, tot i que després les xifres diguin el contrari. Però no ho oblidem: es tracta de l’espai que avui té el recorregut més llarg de la televisió a Espanya: 53 anys d’història, setmana a setmana, explicant tot allò que ha sigut referència dels últims set dies.

I com que hi ha dots que malgrat els anys no s’obliden: Mari Carmen García Vela va ser, i davant d’una càmera és, la classe, l’ofici, la veu, el respecte, l’educació, la fermesa, el to, la vocalització, el llenguatge... ¿Segueixo? L’elegància, la cadència en la seva manera d’articular les frases... D’acord que Informe semanal no era un programa polèmic, ni comptava amb convidats, perquè es tractava de fer cinc projeccions a uns vídeos muntats prèviament. Una persona, un micròfon, una càmera i comunicar normalitat. ¿Sembla fàcil, no? Doncs això és –i sempre ha sigut– extraordinàriament difícil de transmetre, especialment a la televisió.

La vam tornar a veure dissabte amb l’excusa del 70è aniversari de Televisió Espanyola. Es diu aviat i sembla que va ser ahir, però ni més ni menys que 30 anys després, des de gairebé a mitjans dels anys 90, Mari Carmen Garcia Vela, als seus 84 anys, va tornar a presentar el mític programa donant pas, entre altres temes, al desnonament i posterior adeu de Mari Carmen Abascal.

Notícies relacionades

Quan se sumen anys (això ens passa a tots, perquè a priori sempre és millor sumar que no sumar) hi ha vegades en què un perd la perspectiva del temps. Per exemple, la caiguda de les torres bessones de Nova York –que daten de l’any 2001– i de la qual ja han passat 25 anys, jo la tinc perfectament present. No obstant, qualsevol jove que voregi els 30 anys i que recorda com en el seu dia va veure per televisió aquella barbàrie ja ho qualifica com a "imatges vintage". Doncs em sembla que cap dels dos ens equivoquem en el nostre judici, perquè tot acaba sent una qüestió de perspectiva.

A la televisió actual em costa trobar referents similars a Mari Carmen García Vela. De nou va demostrar que malgrat l’agitació actual es poden comunicar informacions tan dispars amb tant ofici.