Puyal: 50 anys i llegenda

Futbol en català va ser un format que el periodista barceloní es va inventar l’octubre de 1976 per donar visibilitat al català després que en dues temporades prèvies narrés els partits per al 93.0 FM de Ràdio Barcelona que tant el Barça com l’Espanyol jugaven al Camp Nou i a Sarrià. Durant la mateixa etapa, per exemple, altres locutors actualment desapareguts com Agustín Rodríguez o Fernández Abajo van fer el mateix amb els partits que culers i periquitos disputaven fora dels seus estadis.

El suport incondicional de patrocinadors potents que es van apuntar a la causa tant pel seu relat com per l’aportació al català van convertir Puyal en llegenda. Sí: en llegenda. De Puyal es recorden magnífics espais que va dirigir a la televisió ( Vostè pregunta, Vostè jutja, La vida en un xip o Un tomb per la vida, entre d’altres), però la seva dimensió radiofònica traspassa la seva versió televisiva.

Avui dilluns a la tarda es presenta El factor Puyal, un llibre escrit per Josep Maria Deu basat en una tesi doctoral del periodista sobre Puyal, i la sala es quedarà petita.

Personalment, recordo una xerrada que vam tenir a la barra d’un bar d’un hotel a Porto, on la ràdio i el futbol europeu del Barça ens van fer confluir. Jo estava començant i tenia 22 anys, 15 menys que ell. Per ell va ser una xerrada més i segur que avui ni se’n deu recordar, però després d’aquelles dues hores de conversa me’n vaig anar a l’habitació pensant que havia rebut una lliçó de periodisme, de ràdio i de sentit comú. L’endemà vaig explicar el meu privilegi i felicitat als meus millors amics.

Notícies relacionades

El no-adeu de Paco González

Verdi ‘feat’ politò

Recomano als joves que apostin per la ràdio i que s’escoltin un partit sencer de Puyal, però no una final que tots ens sabem de memòria, sinó un Barça-Hèrcules qualsevol, per comprovar la dimensió del relat.

Fa set temporades que Puyal va penjar el micròfon i des d’aleshores ni acudeix a entregues de premis, ni realitza entrevistes, ni apareix en homenatges... Ja està. Una decisió correcta i intel·ligent, igual que la seva trajectòria professional. Felicitats.