Els no ‘influencers’

Durant aquest estiu hem tingut un debat potent sobre el món influencer. El debat ha durat tres setmanes i la vida continua igual.

Possiblement vostès s’han fixat que mentre fan lliscar el dit (ja està bé d’utilitzar l’anglicisme scrolejar) a través de la pantalla en alguna xarxa social com Instagram o TikTok, hi ha un tipus de persones, que no és reduït, també definit com a personatges, que en el 80 o 90% dels vídeos que publiquen es dediquen al següent: divideixen la pantalla en dos, insereixen un vídeo a la part inferior de la pantalla on es veu un testimoni, una declaració... mentre ells estan a la part superior fent tan sols gestos, que poden ser de sorpresa, negant el discurs de qui protagonitza el vídeo.

Hi insisteixo: únicament fan gestos. ¿Legal? Sense cap dubte. Ho fan moltes vegades i s’autodenominen creadors de contingut. A veure: el que es diu mentir, no menteixen, perquè crear contingut és el que fan, tot i que sovint aquest es redueixi a un llenguatge només gestual.

De vegades, les casualitats o l’atzar m’han portat a coincidir físicament en algun acte amb algun d’aquests creadors. I és veritat que no sempre, però sovint... durant la presentació de l’acte, que ells anomenen esdeveniment... et fan un veloç escàner físic de dalt a baix amb què et van buscant algun tipus d’acreditació física que verifiqui no ja qui ets, sinó quin és el nom que utilitzes en la teva altra vida, en la digital, en la virtual, la d’Instagram o la de TikTok, i si no el veuen o no el troben... el més normal és que no preguntin.

Notícies relacionades

Quan la política és grollera

Programes i succedanis

Mirin: a Espanya hi ha més de 15.000 persones que viuen gràcies als ingressos que obtenen de Youtube i d’altres xarxes socials; una xifra que a escala mundial arriba fins a prop dels quatre milions. Sembla que el món es mou al voltant del que publiquen, però per sort en realitat no és així, perquè al planeta Terra hi viuen més de 8.300 milions de persones.

Jo tinc clar que no viuré d’Instagram... Tampoc vaig viure del paper carbó, ni de l’Olivetti Lettera 32, però eren la meva eina diària i em van servir més per créixer en coneixements que per guanyar diners. Alguna cosa bona hem fet els no influencers.