Hi hagi Paz

Durant aquests dos mesos hem pogut veure un continu exercici de prova contra error consistent a esbrinar en quin minut del programa s’endevinava la tecla i els audímetres es disparaven per repetir l’exercici. Res. Tota una mena de batzegades televisives basades en típiques entrevistes preparades per tocar la fibra a l’espectador i promoure la vis més còmica de l’artista protagonitzant alguns gags gravats al carrer que podien ser perfectament un refregit de la televisió dels anys 80 i que feien vergonya aliena.

En poso un exemple: recordo un en què ella era a l’interior d’un contenidor d’escombraries i quan s’acostava una senyora gran i introduïa la bossa, Paz sorgia de l’interior per clavar un ensurt a la senyora. Fins aquí el gag. Feia pena si estava preparat i generava llàstima si no ho estava. Em vaig preguntar si no hi havia ningú a l’executiva del programa que pensés: "¿Estem segurs d’emetre això?".

Va començar el programa un 27 de juny amb un 6,1% de share i es va acabar dissabte passat amb un 5,5% de quota de pantalla: la seva pitjor dada d’audiència de la curta història.

Des que Telecinco va suspendre l’espai, una gran part de les opinions a les xarxes socials s’han convertit en un fastigós abocador on el respecte i l’educació difícilment es conjuguen en una mateixa frase. Opinant des del seu compte personal, va sortir al pas José Pablo López, president de Radiotelevisió Espanyola, lamentant encertadament l’escarni públic contra l’artista i l’equip del programa.

Notícies relacionades

Els no ‘influencers’

"Pensin-ho així"

Després de la suspensió, la gaditana va manifestar que "es tractava de fer televisió però de fer una miqueta de bé". Un bon missatge, però recordem que les televisions privades emeten amb l’únic objectiu que la gent les miri i, per tant, que la publicitat generi ingressos econòmics. Res més.

Estic convençut que la trajectòria de Paz Padilla no mereixia un final tan abrupte, però possiblement ella es va equivocar a l’escollir l’horari, el format i el moment.