Odiant, que és gerundi

Al·lucino amb la legió de haters, els enemics de tota la vida que en els últims anys reuneixen el dubtós honor de tenir visibilitat gràcies a l’odi que manifesten en les xarxes socials, que ataquen i insulten professionals que no coneixen personalment i que reuneixen un constant malestar propi d’un membre d’una camorra que comença el dia amb ganes d’enfadar-se contra el món.

Un dels últims casos correspon a la periodista de Telecinco María Casado. Després que ella manifestés el seu adeu en antena diumenge passat, tan sols un de cada deu comentaris en la publicació que amablement li va dedicar Mediaset era positiu, davant una cascada d’insults i escopinades impropis d’una societat madura.

L’adeu de la María es basa en una petició pròpia i voluntària, i que tan sols va pretendre valorar la seva qualitat de vida amb una millor relació entre el terreny personal i professional. Només això. ¿És fàcil, no?

Bé, doncs resulta que és tan fàcil com ho és que es pugui obrir l’aplicació X des d’un ordinador, o per què no, des d’un mòbil. Total, per què utilitzar un ordinador si es pot disparar contra tot el que es mou des d’un telèfon mòbil assegut a la tassa d’un vàter. És còmode i, de moment, és gratis. El dia que alguna plataforma digna, que sense cap mena de dubte no és l’esmentada, cobri uns diners per fer una publicació, o respondre a una publicació, descendirà progressivament la quantitat de les publicacions.

Tampoc és obligatori aportar ni una foto personal, ni un nom real. Per què fer-ho, si tan sols etiquetant el destinatari del vòmit és probable que l’acabi llegint.

Els anomenats haters no enviaran al destinatari de l’insult una carta manuscrita; ja no dic enviada per correu convencional, però n’hi ha prou amb un correu electrònic. ¡¡Ufff!! Això requereix esforç i, sobretot, ortografia. Res, sembla massa feina. A més, el correu electrònic no certifica que el destinatari hagi obert i hagi llegit el text...

Notícies relacionades

Els no ‘influencers’

"Pensin-ho així"

Les xarxes socials es van crear perquè els seus usuaris s’ajudessin desinteressadament. Però algú va oblidar que les expressions "ser humà" i "ajuda mútua" no acostumen a encaixar en la mateixa frase. Els recordo que els humans continuem sent un mico que està a mig fer.

En fi. I, per cert, i com sempre, enhorabona per la feina a Telecinco i bona sort, María.