El Mundial de La2 Cat

Per damunt de tot em quedo amb el to, amb la banda sonora i la manera com ha sonat aquesta narrativa. Ha sigut una manera diferent d’expressar el que passava abans, durant i després al camp de joc, atractiva i sense esgarips, lluny de l’èpica i dels brams propis d’altres èpoques.

Que un partit de futbol és tan sols un partit de futbol i es pot explicar d’una altra manera. La meva felicitació, per tant, a Albert Font i a Joan Carles García, que, amb els comentaris d’Olga García i Lluís Carreras, han sabut trobar el discurs amb un to correcte entre periodístic i conversacional, sense trepitjar-se entre ells. L’aportació inigualable i les dades de Marc Brau, tot sota la batuta de Gemma Nierga, i les aportacions humorístiques d’Edu Mutante, han posat la cirereta al pastís, combinant un difícil equilibri entre informació i distensió. Res més. I ni més ni menys.

La proposta no ha vingut firmada per cap productora externa, sinó que ha partit de la mateixa casa, amb Arseni Cañada, subdirector del canal; Laura Folguera, directora de continguts, i Oriol Nolis, director de La 2 Cat. M’ho van explicar a l’abril amb una il·lusió que em va cridar l’atenció.

Notícies relacionades

‘Muertos S.L.’ s’acomiada

‘Ordena tu vida’ amb Hernand

La prova més fefaent de la reinvenció de La 2 Cat es basa en una desconnexió que sempre ha existit, perquè els seus orígens daten des dels històrics estudis a Miramar, a Montjuïc, per establir-se a Sant Cugat, des del 1983, i que des del mes d’octubre passat es coneix amb la marca La 2 Cat.

Els professionals de la restauració solen argumentar que quan la matèria primera és òptima el resultat final del menú sempre està d’acord amb el seu nivell. Fent un paral·lelisme similar en la indústria de la televisió, si la programació de La 2 Cat ha sigut atractiva en els seus nou primers mesos de vida, resulta evident que el resultat final ha sigut el buscat, tot i que només sigui, almenys de moment, durant unes hores al dia.