Gràcies, Alsina

Perquè Carlos Alsina ni deixa Onda Cero ni de bon tros deixa la ràdio, una cosa que els seus seguidors no li perdonaríem, sinó que simplement comença una mica més tard, apartant-se de la primera línia de l’actualitat amb l’arrencada de la nova temporada, a partir de finals d’agost.

Sí, finals d’agost. Aquesta part de l’any en què més de la meitat de la població està de vacances. En els últims anys, els directius de les emissores de ràdio han entrat en un pànic absurd per arrencar la programació postestiuenca allà, just a finals d’agost, com si fos la clau mestra de la temporada, ajuntant presencialment substituts i titulars, malgrat que no es realitzen enquestes per a l’EGM, que per cert també fa vacances.

Però els és igual. Com sempre, sempre hi ha algú que comença i altres ràdios que el segueixen. Bé, per sort no totes. Però mai ho entendré.

Així que després de les vacances, ens quedem sense Alsina i sense el seu mig somriure, les seves preguntes i, el que sol ser millor, les repreguntes; les ulleres posades a la punta del nas i realitzant aquesta mirada triple: al guió, al convidat i al tècnic. Alsina millorarà la seva qualitat de vida i, tot i que hi sigui a partir de les 10, tinc la certesa que els oients sentirem un altre programa.

Quan ens abandona un referent els oients patim un estrany desassossec temporal que implica no escoltar la veu amiga que ens acompanya i que s’acaba transformant en una imprescindible guia personal.

Notícies relacionades

A3 hi torna amb Santiago Segura

3Cat es bolca amb l’eclipsi

Costa que la nostra veu guia marxi i encara més confiar en una altra de confiança. Ens vam sentir orfes quan altres referents ho van deixar, com va passar amb José María García (fa ja 26 anys, quan va desaparèixer de la nit al dia); o Luis del Olmo que va fer el mateix (¿per quan un homenatge nacional?); o el dia que Joaquim Maria Puyal va dir fins aquí, i s’ha acabat. Als oients ens costa habituar-nos a aquesta nova vida. Però se’n surt. De l’absència se’n surt amb una altra presència.

Però és que Alsina és molt Alsina. I, al cap i a la fi, a això se li diu poder. El meravellós poder de la veu i les paraules. Visca la ràdio.