El dubte ofèn

El dubte ofèn
1
Es llegeix en minuts
Agnès Marquès
Agnès Marquès

Periodista

ver +

Mi inteligencia artificial, el xatbot que utilitzo per buscar coses a internet, ha canviat de personalitat en els últims dies sense avisar: ha començat a dubtar. És pur postureig, està clar, però a qualsevol cosa que li pregunto, la paia –té veu femenina– em solta: "Ummm, deixa’m veure...", i fa una pausa dramàtica com si estigués bolcada sobre una enciclopèdia centenària, recorrent un text amb el dit fins que troba la resposta adequada. Una de les vegades fins i tot em va dir: "Aham, sí, ho tinc". El to és professional, com d’assistent perfecta: eficient, humana, resolutiva sempre. Serà mentidera. Li dic: "¿Què fas dubtant?", i llavors es disculpa. Això és de bojos.

Penso en la ment que programa aquesta bitxa i que ha considerat que és millor que faci veure que dubta. ¿Per a què és millor? ¿Quines intencions –fosques i recargolades, segur– hi ha darrere d’aquest canvi? ¿I si a mi m’agradava una intel·ligència artificial robòtica, freda, sense respiracions impostades ni vacil·lacions? Algú ha pensat que és millor per al seu negoci representar el dubte. I probablement tingui raó.

La pausa sembla pensament; la vacil·lació, prudència; el "deixa’m veure", rigor. Qui contesta massa de pressa fa l’efecte que no ha pensat res, tot i que sàpiga perfectament de què parla. Qui tarda una mica sembla que hagi sotmès la resposta a un examen interior.

Un estudi presentat el 2025 sobre agents de veu ho va confirmar. Seixanta-un participants van interactuar amb dues versions: una fluida i una altra que introduïaamb vacil·lacions com "uh..." i "umm...". Després de la conversa, l’agent que dubtava va ser percebut com més competent i fiable que el que parlava de manera perfectament fluida. Curiosament, no va semblar significativament més humà. Va semblar, sobretot, més solvent.

Notícies relacionades

Així que no li han ensenyat a dubtar. Li han ensenyat l’efecte del dubte en nosaltres. Han convertit una experiència humana complexa en una tècnica de persuasió.

Aquests dies, mentre la meva intel·ligència artificial ha començat a fingir dubte, el vell termòmetre del Portal de l’Àngel s’ha quedat sense números, "només" arriba als 40 graus. La primera màquina no para d’adaptar-se per semblar més humana; la segona no ha dubtat mai fins veure’s vençuda per una realitat extrema no imaginada i no arriba a mostrar el que ja està passant.