TELEVISIÓ I MaS

Atracament a les tres

Atracament a les tres
2
Es llegeix en minuts
Sergi Mas

La genial pel·lícula espanyola Atraco a les tres, dirigida per José María Forqué el 1962, és el reflex fidel del que estem percebent cada dia quan encenem l’ordinador o li donem vida al mòbil.

Perquè gairebé tots hem acceptat que els amics de Google hagin activat per defecte una funció que per a mi és desagradable, profundament invasiva, i ignoro fins a quin punt voreja la legalitat.

Hem donat permís a cada un dels nostres comptes de Google perquè utilitzi el nostre contingut dels correus de Gmail, Fotos, Workspace i Meet i facin el que els doni la gana. ¿Què cal fer per evitar-ho? En la safata de Gmail, cal anar a l’asterisc de configuració i desactivar les funcions intel·ligents de Gmail i Workspace, que per defecte estan activades. I em disculparan perquè no soc youtuber.

Particularment no vull que ningú organitzi les meves carpetes, que he creat jo i que són meves, ni el meu ordinador, que he comprat jo i que és meu. Per ordenar les meves despeses ja tinc, com el seu propi nom indica, el meu ordinador.

Tampoc vull que em diguin que guanyaré temps rebent automàticament notificacions del tipus "has de beure aigua", una cosa que a l’estiu tinc molt present, o "recorda anar a comprar el pa", cosa que per defecte acostumo a fer gairebé cada dia. De cap manera connectaré el compte corrent del meu banc perquè la plataforma d’un tercer –i ves a saber a qui acaba venent les meves dades– vulgui ordenar els meus escassos cinc subministraments (aigua, llum, gas, lloguer i menjar) "de manera automàtica" sense que jo hagi de preocupar-me de res més. ¡Oh! ¡Quin estalvi de temps! Aquesta gent ens està empenyent cada dia a escriure en una llibreta amb un bolígraf les nostres quatre despeses del mes. Que ni és tant temps, ni és tan difícil.

Notícies relacionades

No vull que ningú m’ajudi a crear un "divertidíssim mem" en la plataforma Canva, que soc jo amb el meu cap de sempre, amb ulls blaus i damunt d’un cavall. Ni els meus ulls són així ni tinc un equí.

¿Però què s’han pensat les empreses i plataformes, que no són poques, de la intel·ligència artificial? Totes són privades i totes busquen les nostres dades i els nostres diners. Som el seu producte, el seu tresor i els seus diners. I desitgen –amablement– atracar-nos, a les tres o durant les 24 hores del dia. Els falta un José Luis López Vázquez.

Temes:

Intel Google