Baralles entre advocats

L’erosió reputacional diària entre els dos canals suposa tal desgast per a tots dos que si el denominéssim tossuderia o orgull ningú notaria la diferència. Tot va camí de convertir-se en una disputa ad eternum que no condueix a res, perquè com qualsevol gènere televisiu algun dia el concurs patirà el seu desgast, el veuran quatre persones i finalitzarà. I fins aquí la xocolata del lloro.

Bé faria Mediaset –especialment Telecinco abans que Cuatro– a destinar esforços a fer més atractius i menys repetitius els seus continguts en lloc de realitzar, com ha fet, una promoció de la tornada d’El Rosco a Telecinco. ¿Per què escric això? Perquè la primera cadena de Mediaset va firmar divendres passat, amb un 5,3% de quota de pantalla, la pitjor dada diària de la seva història en els seus 36 anys d’emissió. No sempre té raó qui legalment guanya la batalla, sinó qui actua de manera més intel·ligent en una disputa.

Que ningú descarti que les dues cadenes acabin emetent una sèrie de ficció, en horari de prime time, amb produccions separades i protagonistes diferents, sobre despatxos d’advocats que treballen per a una televisió en què la trama consisteix a enviar missatges indirectes a la cadena de la competència. En fi...

Notícies relacionades

A3 hi torna amb Santiago Segura

3Cat es bolca amb l’eclipsi

Fent les paus menjant excrements.

Doncs res, que després d’un episodi televisiu impropi, Marta Gómez Montero i Jesús Cintora van fer les paus. La periodista va muntar un pollo a l’ast en un discurs en què va arribar al límit, esmentant els seus fills i queixant-se de menjar merda, per tornar l’endemà perquè el president d’RTVE, amb bon criteri, li va obrir la porta. Lícit. Però en el pròxim drama que Marta munti en un plató la seva credibilitat estarà al nivell del desaparegut Sálvame. Ella sabrà. Ella sabrà. Ella sabrà.