Clàssics d’estiu

Amb La revuelta de David Broncano ja de vacances s’anuncia a partir del pròxim dilluns la tornada d’un clàssic de la programació televisiva estival: El Grand Prix del verano, a La 1. La seva hora d’emissió, les 21.45 h, suposa la millor excusa possible per recuperar el públic infantil de la televisió.

Jocs com la patata calenta, els troncs bojos, les bitlles, el diccionari o passió de capitans seran algunes de les proves d’un programa absolutament blanc i familiar que continua portant el segell inconfusible de Ramón García.

Costa imaginar el programa amb un altre presentador. Aquesta nova temporada constarà de nou entregues, s’emetrà fins a finals d’agost i hi competiran dotze municipis.

Doncs sí: Cantora va ser líder

Passen els anys i em continua al·lucinant i sorprenent això de la televisió perquè continua sent una caixa de sorpreses. Telecinco va emetre dimecres un documental especial sobre Cantora, la residència-mansió d’Isabel Pantoja. Una altra proposta de temes del passat. Un altre revival intentant ressuscitar uns universos televisius que un es pensava que ja estaven abandonats; un altre intent de mantenir viu un tema sobre el qual em pensava que ja s’havia dit tot, i l’interès del qual entenia que era nul...

Notícies relacionades

A3 hi torna amb Santiago Segura

3Cat es bolca amb l’eclipsi

I llavors... ¡oh, sorpresa! El precio de... Cantora , presentat per Santi Acosta, va liderar la seva franja amb un 12,1% de quota de pantalla. Ho admeto: estava convençut que aquest tema tan recurrent s’estavellaria per pansit i anacrònic. Doncs no. L’especial va funcionar. El programa comptava amb els testimonis de Dulce Delapiedra i Pepi Valladares, extreballadores de la casa que no tinc el gust –ni tampoc l’interès– de conèixer. Vist l’èxit inesperat de l’especial, m’hi jugo un pèsol que la cadena de Fuencarral els espremerà durant les pròximes setmanes, fent-les desfilar per nous programes.

Avui divendres a les 21 hores es tornaran a trencar els registres amb l’Espanya-Bèlgica. Com resava una part de la lletra del tema Bienaventurados, una de les cançons del gran cantautor i poeta Joan Manuel Serrat: "Bienaventurados los adictos a emociones fuertes, porque corren buenos tiempos para la gente marchosa". Amén, nano.