Canvia la teva vida en sis mesos

Segons el pla que veiem en aquest compte d’Instagram (no és un, sinó que en són uns quants), li estan fent una entrevista. Però només teòricament. Està asseguda en una butaca, té davant un micròfon de bona qualitat. La il·luminació en general és més que correcta, així com la vocalització i l’edició final del vídeo.

De fons, s’observa un saló menjador. El seu pla és únic i apareix decantat, com si li estigués parlant a algú, perquè és que només la veiem respondre, però... és que ningú li pregunta. A més, no s’equivoca mai i... ¡oh, sorpresa! Durant la presumpta entrevista en cap moment apareix en el pla l’interlocutor o la persona a qui es dirigeix, que per descomptat no l’interromp mai (perquè no hi ha ningú, carai) i ni tan sols li trepitja ni una sola paraula en cap moment.

Per tant la deducció és senzilla: ¿És possible que la persona que fa el discurs s’estigui dirigint... ¿A NINGÚ? Totalment. És més, em jugo un braç que és així. ¿Té dret a fer-ho? Per descomptat. ¿Tenim dret a creure-nos-ho? Sens dubte. Igual que a no creure-ho.

Una pregunta: ¿mira en algun moment a la càmera? Tampoc. En cap moment. Perquè la seva mirada es dirigeix a algú, que no veiem mai, de manera que pot estar llegint perfectament un prompter o uns folis amb lletra de cos 48. Sens dubte aportaria una mica de crèdit que es veiés a qui es dirigeix. Però res.

Llavors: "Marramau".

Notícies relacionades

Baralles entre advocats

"Prefereixo menjar merda"

I la sentència és la següent: "Sis mesos són els que necessites per canviar la teva vida", perquè assegura que en menys de sis mesos ha arribat a més d’un milió de seguidors a Instagram, com si el seguidor ho pogués arribar a fer utilitzant el seu mètode, com si un número d’aquesta plataforma atorgués cert prestigi professional... Sí, la mateixa plataforma que permet publicar desenes d’anuncis per comprar seguidors a canvi de diners. La mateixa que elimina el compte d’un usuari si aquest ensenya un mugró.

Em perdonaran però a mi tot això em sembla una presa de pèl, una cosa molt semblant a una burla. I em sembla més estrany que un gos blau. Però el més vergonyant de tot és que siguin empreses privades les que atorguen campanyes de publicitat a comptes d’aquest tipus fixant-se tan sols en el nombre de seguidors i sense preguntar-se’n l’origen. La cultura del número.