David Bisbal i les emocions d’‘El hormiguero’

Dijous vam poder veure David Bisbal, un artista internacional, com a convidat a El hormiguero. I em van cridar l’atenció diverses coses. Més enllà de la conversa/entrevista amb Pablo Motos, Bisbal va transparentar la fragilitat de tota una estrella mediàtica quan va recordar el seu pare, José Bisbal Carrillo, que va morir fa tres mesos, als 84 anys, després de tenir una dura batalla contra l’Alzheimer. Vam veure un Bisbal emocionat al veure un vídeo mentre s’esforçava a fer que el seu pare li contestés. La seva abraçada final amb Motos, el pare del qual també va morir fa anys després d’una llarga malaltia, va ser un moment televisiu de l’any.

Sempre m’ha encantat aquesta manera de fabricar entreteniment que des de fa 20 anys transmet El hormiguero. Evidentment es tracta d’una opinió que, a més de personal, és la que verifica i decideix la majoria d’espectadors que es posen a les nits davant del televisor. I això ni és màgia, ni és casualitat, ni apunta a un biaix polític, ni altres foteses, perquè El hormiguero és per a tothom. S’anomena tan sols entreteniment i el seu èxit es basa en tres aspectes: constància, esforç i talent. Res més. I ni més ni menys. Estic més que convençut que a qualsevol cadena televisiva li encantaria disfrutar cada dia dels 90 minuts d’aquest format, amb aquesta audiència i amb aquests rècords diaris. A qualsevol cadena.

Notícies relacionades

De Shakira a Manu Sánchez

"Upside down"

I després de l’entrevista va arribar el joc i la sorpresa. I com sempre, Jordi Moltó, especialista en experiments televisius i envits diversos on sempre queda un racó per a l’emotivitat, es va encarregar de convèncer David Bisbal perquè es posés una perruca, un bigoti i una gorra i es disfressés d’operari de l’atracció d’una muntanya russa, i acompanyés durant un viatge una fan del cantant. Vam poder disfrutar d’una sensació de màxim estrès barrejada amb sorpresa, una cosa que solem veure poques vegades a través d’un mitjà tan fred com la televisió. És a dir, que com a espectador la felicitat va resultar inevitable.

Gairebé que al final del que hem vist el que menys va suposar de la seva intervenció a l’espai va ser la presentació del seu pròxim treball: Eternos, el títol del seu nou disc que sumarà el desè de la seva carrera professional i que veurà la llum l’octubre vinent, i en el qual va avançar un homenatge a l’extraordinària música pop i als sons de la dècada dels 80.