A les xarxes, en català

¿Què hi podem fer? El català forma part de la riquesa cultural de Catalunya i n’és l’idioma propi; però, si no volem que es transformi en una llengua de museu, o que es percebi com un idioma institucional o reverencial, lligat a determinats usos i ideologies, l’hem d’usar en totes les situacions, i cal que es promoguin polítiques positives i simpàtiques adequades a tots els segments de la població.

Notícies relacionades

3Cat es bolca amb l’eclipsi

Cobertura inclusiva de l’eclipsi

Les noves generacions no senten la llengua com l’element identitari més significatiu, ni personalment ni com a país. On i com es comuniquen i s’interrelacionen? La resposta és clara: a les plataformes i a les xarxes socials, on influencers i instagramers determinen els marcs mentals, els models i la llengua als seus milers de seguidors. A favor, per tant, que es promogui que els joves usin a les xarxes un català divertit, il·luminador i còmplice (encara que no sigui tan genuí), que els defineixi i generi proximitat emocional.

Personalment, tinc l’honor de coordinar el jurat del premi de curts de cinema Ments Despertes, del Grup SomVia, sobre salut mental i benestar emocional. Hi participen adolescents de secundària, batxillerat i mòduls professionals de centres d’ensenyament de Catalunya. Fer-ho en català puntua. M’impacta veure els codis d’un cinema nou, en què s’inclouen les xarxes com a subllenguatge, en què ells i elles especialment actuen com a protagonistes de la seva realitat emocional. Fent cinema en català desenvolupen la creativitat, el treball cooperatiu del grup, fan salut emocional i donen noves vides al català. Es tracta d’això.