TV-3, l'UME, i el comandament dels Mossos

El vaivé, les fluctuacions d’opinió que ha explicitat el Govern de la Generalitat sobre la presència a Catalunya de la Unitat Militar d’Emergències de l’Exèrcit per ajudar en tasques de desinfecció i lluita contra el coronavirus, ha tingut un fidel seguidisme a TV-3. És natural, des que va començar la pandèmia TV-3 ha actuat com l’engranatge publicista més perfecte del que al Govern català li interessa que s’estengui i arreli entre la ciutadania. De la presència de l’UME, a TV-3 s’ha passat en pocs dies –repeteixo, seguint disciplinadament el Govern– de considerar-la una invasió intolerable a un mal menor tolerable. Útil fins i tot. Al TN vespre del divendres 27, per exemple, ens van fer una informació molt curiosa sobre això. Ens van explicar per fi que una vintena de pobles i ciutats de Catalunya havien demanat la intervenció de l’UME, i afegien: «La majoria d’aquests ajuntaments els lideren els socialistes, però també hi ha municipis amb alcaldes independentistes que han demanat ajuda a l’UME». ¡Ah!  Vull creure que això de ‘la majoria que volen l’UME són socialistes’  ho han dit amb la millor i més fidel intenció informativa. No vull ni pensar que algú ho pogués interpretar com una manera d’assenyalar inquisitiva. En qualsevol cas sembla que l’ajuda i presència de l’UME ara ja no s’utilitza tant com sinònim d’invasió per excitar l’audiència.

Notícies relacionades

Buenafuente prepara la seva tornada a la televisió amb Berto: «És tornar al lloc on has sigut feliç»

El Mundial de La2 Cat

Ara les consignes i directrius van en un altre sentit. El nou focus d’atenció que ara s’impulsa és el control dels Mossos. Dissabte, a El Palmar de Troya FAQS, la presentadora va rebre el conseller Miquel Buch dient-li: «L’estat d’alarma ha permès al ministeri d’Interior controlar els Mossos. ¿De qui depenen ara els Mossos? ¿Les ordres als Mossos les dona el conseller Buch o el ministre Marlaska?».  ¡Ah! Hi havia inquietud en aquesta pregunta. Estava recoberta d’alarma, d’ànsia, d’intranquil·litat, d’angoixa, un embolcall molt ben escenificat per impactar en l’audiència com cal. Home, immersos com estem en una situació gravíssima, no ens hauria de preocupar qui envia ocasionalment les forces de l’ordre. El que ens hauria de preocupar és si el que mana, mana bé, i si és d’utilitat per a tota la ciutadania. Però això no interessa formular-ho així, evidentment, amics.