Regulació qüestionada

«Inadmissible»: Col·lectius ecologistes acusen el Govern de facilitar l’opacitat dels centres de dades amb la seva nova directiva

Proposat a finals d’agost, el reial decret dels centres de dades no inclou prou obligacions de transparència, límits a les clàusules de confidencialitat o al consum d’energia i aigua ni contempla les moratòries, segons denuncien organitzacions ecologistes

«Inadmissible»: Col·lectius ecologistes acusen el Govern de facilitar l’opacitat dels centres de dades amb la seva nova directiva

Agencias

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A finals d’agost, el Govern va presentar per la via d’urgència el reial decret dels centres de dades, que regularà el desplegament de les controvertides infraestructures informàtiques sobre les quals s’edifica la intel·ligència artificial. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic assegura que es tracta d’una de les normatives més exigents del món, ja que estableix que els ‘data centers’ s’hauran d’alimentar continuadament amb fins a un 80% d’energia renovable.

Aquesta i altres exigències han posat la indústria tecnològica en peu de guerra. No obstant, les crítiques contra el decret també estan arribant des del costat oposat. Col·lectius veïnals, ecologistes i en defensa del territori de tot Espanya han presentat un document de 50 pàgines amb què fan una crida a la ciutadania per impugnar una mesura que es troba en fase de tramitació i audiència pública. El període per presentar al·legacions expira demà, 10 de setembre.

L’informe elaborat per grups com Greenpeace, Tu Nube Seca Mi Río o Ecologistes en Acció, entre d’altres, denuncia que el text per regular els requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental i de resiliència i sobirania digital dels centres de dades podria reforçar l’opacitat amb què opera el sector. «A l’estat espanyol, no hi ha un registre públic i accessible que detalli les necessitats d’energia i aigua dels centres de dades i per a la població civil, per la qual cosa és difícil accedir a informació actualitzada i avaluar el consum del sector a escala nacional i regional», exposen.

Més moratòries, menys confidencialitat

És per això que demanen que s’obligui les empreses tecnològiques a «publicar periòdicament» les seves dades de consum, així com a «reduir al mínim l’ús de les clàusules de protecció dels secrets comercials i empresarials i de la confidencialitat». Reduir les exigències a les companyies implicades en els centres de dades per a la IA seria «una irresponsabilitat pública i un possible cas d’abandonament de funcions».

Les organitzacions ecologistes també lamenten que el reial decret no contempla l’adopció de moratòries a nous projectes – com sí que està passant en països més afectats com els Estats Units–, i tanca així la porta a una eina potencialment útil en el futur. Les sol·licituds d’energia a Red Eléctrica, que ja han arribat a pics de 100 GW, «convida a pensar que s’està produint una bombolla especulativa, un transvasament milmilionari de recursos públics que encarirà directament la factura elèctrica de les llars i les indústries».

100% renovable

Tot i que reconeixen els avenços en matèria d’energies renovables, els autors del document també reclamen «mesures més ambicioses»: elevar de manera «absoluta i inflexible» l’exigència de fonts netes a un 100%. El text del Govern permet el consum de gas o energia fòssil, així com «un marge de fins a cinc anys consecutius d’incompliment abans d’aplicar sancions greus».

Notícies relacionades

El reial decret proposat demana als centres de dades presentar una «avaluació d’impacte ambiental simplificada». Per als col·lectius ecològics, aquest tràmit és «absolutament insuficient i inadmissible» i al seu lloc s’han de fixar «límits superiors absoluts» al consum d’energia i aigua, crucial per refrigerar els servidors informàtics que habiten aquestes infraestructures industrials i que realitzen els càlculs per donar servei a les aplicacions d’IA generativa.

Entre els altres motius que preocupen aquests grups de la societat civil hi ha l’expropiació de terrenys per facilitar la implantació de ‘data centers’, els impactes per a les comunitats de veïns i per la falta de control sobre el codi que s’hi executa, cosa que, asseguren, contribueix a debilitar la sobirania digital dels països.