El Govern aprova la inversió de 719 milions d’euros per impulsar la gigafactoria europea d’IA a Tarragona

La reunió ministerial d’aquest migdia ha servit per crear la societat mercantil que s’encarregarà de desenvolupar i gestionar aquesta infraestructura, sempre que la candidatura espanyola sigui una de les seleccionades per Brussel·les. A través de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), l’Executiu de Pedro Sánchez aconseguirà una participació del 47,99%.

«Aquesta inversió és una aposta del Govern d’Espanya per la sobirania tecnològica, la reindustrialització i el lideratge en IA fiable i sostenible», ha assenyalat el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, en un comunicat. «Tenir accés europeu a còmput avançat suposa que les nostres pimes i grans empreses puguin innovar més ràpid i competir millor; que la nostra ciència disposi d’una infraestructura que avui és escassa i molt cara i que les administracions puguin desenvolupar serveis públics més avançats i segurs».

La Generalitat de Catalunya també formarà part d’aquest projecte estratègic i comptarà amb una participació de l’1% en la fase inicial. Tot i que el Govern de Salvador Illa encara no ha confirmat una xifra, l’aportació econòmica catalana podria ascendir a uns 1.500 milions d’euros. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el Consell Executiu també aprovarà aquest dimarts la constitució d’una societat mercantil el domicili social de la qual estarà fixat a Móra la Nova. En cas de comptar amb el beneplàcit europeu, la gigafactoria de la IA es construirà sobre un solar del polígon industrial El Molló.

Consorci en mans privades

El consorci publicoprivat de la gigafactoria d’IA també estarà format per Telefónica, que ha liderat la proposta; el Banco Santander i ACS, el gegant de la construcció propietat de Florentino Pérez. Aquests tres inversors controlaran de manera conjunta el 47% del capital, amb una participació individual del 15,67% cada un, segons avança ‘Expansión’. Tot i que les tres companyies no han confirmat les xifres de la inversió en el projecte, la seva participació apunta que es podria situar al voltant de 235 milions d’euros cada una.

La societat creada avui pel Govern estarà controlada pel bloc privat, que ostentarà el 51% del capital gràcies a l’entrada de la companyia basca d’IA quàntica Multiverse Computing, que tindrà una participació del 4%. Les autoritats obren la porta a la idea que altres socis privats puguin incorporar-se al projecte més endavant.

La iniciativa està sent dirigida pel directiu català Francesc Fajula, que va deixar el seu càrrec com a conseller delegat de Mobile World Capital Barcelona per dedicar-s’hi «a temps complet», segons va avançar ‘La Vanguardia’ i va confirmar EL PERIÓDICO.

Projecte europeu de sobirania

La candidatura espanyola de Móra la Nova respon a la proposta de la Comissió Europea de mobilitzar fins a 20.000 milions d’euros per a la construcció de diverses gigafactories d’IA. Brussel·les veu en aquestes infraestructures colossals habitades per servidors informàtics la resposta per disparar la potència computacional del continent i reforçar així la seva autonomia estratègica en un moment de creixent dependència tecnològica de països com els Estats Units o la Xina. Aquest objectiu explica que l’estratègia de sobirania digital de la UE acabada d’anunciar vulgui aprimar la normativa per agilitar la construcció de centres de dades a Europa i triplicar la seva capacitat en els pròxims cinc a set anys.

L’Executiu d’Ursula von der Leyen va anunciar la iniciativa el febrer del 2025 i, després de rebre 77 candidatures de 16 estats membre, va datar per a finals de l’any passat el termini per a la convocatòria d’un concurs públic. No obstant, aquest s’ha anat retardant i no es llançarà fins a les primeres dues setmanes de juliol. Serà llavors quan es detallaran les clàusules per aspirar a allotjar una de les gigafactories, i tant les administracions públiques com els actors privats involucrats hauran d’elaborar la seva proposta formal de candidatura, expliquen fonts internes a EL PERIÓDICO. La resolució europea s’hauria de dictar a finals del 2026.

El pla de la Comissió també podria variar. I és que, segons un document intern filtrat al portal Euractiv, Brussel·les estaria considerant deixar enrere la missió de desplegar cinc centres amb més de 100.000 xips d’IA cada un, per abraçar un nombre més gran d’infraestructures amb una potència de càlcul més limitada.

Dubtes sobre el seu impacte

Notícies relacionades

Un 68% de les empreses d’Espanya asseguren que la IA no té un impacte negatiu en l’ocupació

El sector tecnològic de Catalunya dispara el seu negoci a un rècord de 30.600 milions d’euros

Tot i que les administracions i el sector privat defensen la necessitat d’apostar per una gigafactoria d’IA, també hi ha dubtes sobre el seu impacte. Fins a un 46,2% dels economistes de Tarragona creuen que el desplegament d’aquesta nau industrial «pot tenir efectes beneficiosos, però amb reptes per gestionar», segons una enquesta elaborada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Alguns veïns de Móra la Nova tenen clara la seva oposició al projecte. L’acabada de crear plataforma ciutadana ‘Aturem la gigafactoria d’IA’, formada per col·lectius socials, sindicals i ecologistes del territori, han denunciat l’impacte energètic i laboral que podria tenir. En declaracions al portal Directa, l’enginyer i investigador del CSIC Ramon López de Mántaras, pioner de la IA a Espanya, ha calculat que els 150 megawatts que podria consumir aquesta planta industrial equivaldrien a l’energia que impulsa unes 350.000 llars a Catalunya.