Plou sobre mullat a l’Ebre: «No hem acabat de recuperar-nos de l’episodi anterior i ja en tenim un altre»

Cada episodi deixa danys i obliga els municipis a concentrar els seus esforços a reparar el que s’ha trencat abans fins i tot de poder plantejar-se com afrontar el temporal següent. Carrers inundats, equipaments afectats, barrancs desbordats i obres pendents d’episodis anteriors dibuixen un territori que, quan s’acaba l’estiu, comença a preparar-se per a l’arribada d’unes pluges que no sempre saben ploure.

Davant d’aquest escenari, i arran de l’últim episodi, els alcaldes consultats per ELPERIÓDICO coincideixen a assenyalar quin ha de ser el pas següent un cop s’hagin assecat els carrers i reparat els desperfectes: preparar el territori per fer-lo més resilient i avançar en mesures estructurals que permetin reduir l’impacte d’uns fenòmens extrems que han deixat de ser excepcionals.

Un canvi de mentalitat

Amposta ha sigut una de les localitats més afectades pel temporal a l’Ebre durant aquests dos primers dies, amb carrers inundats, pavellons esportius negats i danys en dependències de l’Ajuntament i de la ràdio municipal. Ara, els treballs es concentren a netejar els embornals i desguassos obstruïts davant la possibilitat de noves tempestes. Però l’alcalde, Adam Tomàs, posa el focus més enllà de l’emergència immediata: «Veiem que episodis que abans passaven cada 25 anys ara passen cada octubre. Haurem de canviar en tots els sentits».

La capital del Montsià fa anys que impulsa un pla de pluvials pioner a l’Estat, que actualment es troba en un 66% d’execució, segons l’alcalde. Una de les principals actuacions pendents és el desdoblament de la carretera C-12, de titularitat de la Generalitat. El Montsià és la comarca que més ha patit aquests episodis els últims anys a causa de la seva particular configuració geogràfica, marcada per l’acumulació de barrancs i la proximitat dels Ports de Beseit. «A nivell territorial, hem de fer manteniment d’aquests barrancs i construir basses de laminació, però és un camí molt llarg», assegura Tomàs. La construcció d’aquestes basses és, precisament, una de les actuacions que ja estudia Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

«Tot el que es construeixi de nou ha de preveure ja l’evacuació de l’aigua, però en una ciutat que es va aixecar principalment als anys 70, adaptar el que ja existeix és molt més complicat», lamenta Tomàs. La reiteració d’aquests episodis agreuja el problema i posa els municipis davant d’una situació cada cop més difícil. Els ajuntaments reclamen que les subvencions per reparar els danys causats per fenòmens meteorològics extrems arribin amb més rapidesa. «Amposta acaba de patir un aiguat i seguim pràcticament igual que l’any passat. No hem acabat de recuperar-nos de l’episodi anterior i ja en tenim un altre. I, mentrestant, és l’Ajuntament qui ha d’assumir el cost amb recursos propis», assenyala l’alcalde.

En una posició similar s’expressa Marc Chavalera, alcalde d’Alcanar, també al Montsià i un dels municipis on aquestes intervencions tenen un impacte més important. L’any passat es va anunciar l’inici del trasllat d’una desena de veïns els habitatges dels quals es troben al barranc del Llop, considerats els primers refugiats climàtics d’Europa. «Les subvencions en aquests casos han de ser més diligents, nosaltres encara no tenim solucionats els problemes del 2025. Sempre diem que plou sobre mullat però ara és més real perquè no hem pogut iniciar les obres de reparació», diu Chavalera.

L’alcalde ebrenc reivindica els avenços en el procés de trasllat dels veïns del barranc del Llop, una actuació en què intervenen tres administracions: la Generalitat, l’ACA i el mateix Ajuntament. «Com a territori ens estem preparant, però no és fàcil. Tenim un urbanisme que no està preparat per a un canvi tan sobtatde la climatologia; anem de pressa amb les gestions perquè sabem que hi ha persones en risc i volem una zona segura», sosté.

Notícies relacionades

Detingut un home per agredir sexualment una dona en un autobús a Tarragona

Protecció Civil activarà simultàniament les 119 sirenes de risc químic de Catalunya el 19 d’octubre

Sergi Guimerà, president del Consell Comarcal del Montsià, reclama «mesures estructurals de cara a un futur que ha vingut per quedar-se». També demana agilitzar l’arribada de les ajudes als municipis mitjançant mecanismes administratius específics: «Això ja s’està treballant. Cal trobar una via que permeti que les ajudes arribin més ràpid i que els ajuntaments no hagin d’assumir per endavant el cost de les reparacions», demana, alhora que vaticina que aquests escenaris extrems es veuran cada vegada amb més freqüència.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, també espera «un replantejament de l’urbanisme de la ciutat, de les mesures i dels punts crítics que ja sabem que tenim, i buscar solucions definitives». La primera edil de la capital del Baix Ebre també menciona la futura actuació de la C-12 com una de les prioritats, que es veu afectada «habitualment quan plou» i pateix talls constants.