L'economia de les Terres de l'Ebre busca recuperar els nivells prepandèmia atraient inversions privades al sector industrial

Així ho ha posat de manifest l'Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2026, presentat aquest dilluns a Barcelona. Al territori del sud-oest de Tarragona aquest informe no agrada gens i, tot i que discrepen en la manera de recollir les dades per a les conclusions, apunten a la diversificació econòmica de les empreses i la indústria, així com a l'arribada dels Fons de Transició Nuclear (FTN), per començar a veure la llum al final del túnel.

Dades nefastes per a l'Ebre

L'Anuari Econòmic del BBVA situa la Terra Alta com la comarca catalana més endarrerida a l'hora de recuperar terreny perdut des del 2019. Assegura que la seva economia és un 29,6 % menor que fa vuit anys, mentre que la Ribera d'Ebre, la segona pitjor de la llista, està un 23,1 % per sota. A escala territorial, les Terres de l'Ebre (que sumen les comarques del Montsià i el Baix Ebre) tenen un VAB de -3,2 % respecte d'abans de la pandèmia.

Les dades, asseguren des del territori, responen a «una realitat» dels pobles d'interior que, tot i estar lluny de la línia de l'autopista AP-7 (comarques on el creixement econòmic és més estable) es genera la meitat de l'electricitat que es consumeix a Catalunya. La manca d'industrialització i l'arribada de menys empreses aquests darrers anys, sumades al tancament d'alguna marca important per al territori (com el cas d'Ercros, a la Ribera, el 2023) són alguns factors que expliquen aquestes dades econòmiques.

Precisament l'Anuari situa l'energia al centre del debat, amb la qual s'explica el retrocés econòmic territorial. El sector suposa més d'una quarta part de l'economia de l'Ebre i «fa molts anys que cau», segons Josep Oliver, catedràtic emèrit de la UAB i director de l'Anuari.

Per exemple, a la Terra Alta, el VAB industrial, que inclou l'activitat energètica, se situa avui un 58,5 % per sota dels nivells del 2019, mentre que a la Ribera d’Ebre la caiguda arriba al 30 %. A això s'hi suma que, el 2025, la producció energètica va tornar a retrocedir en aquest territori, fet que va contribuir a limitar-ne el creixement a l'1,3 %, el més baix de Catalunya.

Projectes de present i de futur

Davant d'aquest escenari, els agents locals, comarcals i econòmics del territori es reivindiquen, apunten a la diversificació dels sectors econòmics per recuperar terreny i assenyalen elements com els Fons de Transició Nuclear, l'anunciada arribada de la gigafactoria de Móra la Nova o del Centre de Processament de Dades a Flix com a indicis de recuperació. «Buscar altres fonts de l'economia ha de ser la nostra prioritat i ha de tenir un retorn al territori. Per exemple, els FTN poden fer les Terres de l'Ebre més atractives i guanyar zones industrials, que vinguin més empreses o que se'n creïn de noves», assegura Joan Aubanell, president del Consell Comarcal de la Terra Alta, la comarca més endarrerida i una de les menys poblades de Catalunya.

En la línia de l'energia, Aubanell lamenta «ser un dels productors d'energia eòlica més importants» del país i, tanmateix, «que ara amb el PLATER se'ns exigeixi més». «Això ens destrossa el paisatge i no tenim retorn», retreu. Pel que fa a la diversificació, el president comarcal cita alternatives ja en marxa com l'agricultura, els productes de proximitat (amb una gran marca com la DO Terra Alta) i el turisme rural o esportiu, amb la Via Verda de l'Ebre.

Al seu costat, Francesc Barbero, president de la Ribera d'Ebre i alcalde de Flix, preferiria «una lectura segregada del VAB industrial» a l'Anuari del BBVA perquè la comarca «té variables que s'han de tenir en compte» i lamenta que la fotografia que ofereix l'estudi «no s'ajusta a la realitat». Tanmateix, reconeix la manca d'industrialització de la comarca i espera que l'arribada dels FTN des del 2023 ajudi en aquest sentit, tot i que «esperem que els resultats puguin arribar l'any que ve».

Una tesi que també reforça l'alcalde d'Ascó, Miquel Àngel Ribes, municipi de dues de les tres centrals nuclears catalanes: «Tenim el que tenim, potser a escala comarcal no tenim creixement però les empreses de les plantes són molt importants, i ja estan arribant els FTN, necessitem temps». Els Fons nuclears, prop de 80 milions d'euros per a un centenar de pobles, provenen dels impostos de les empreses de les centrals i estan enfocats a preparar el territori per a la futura apagada nuclear, quan a les plantes els arribi el final de la seva vida útil i hagin de tancar.

Notícies relacionades

Detingut un home per agredir sexualment una dona en un autobús a Tarragona

Protecció Civil activarà simultàniament les 119 sirenes de risc químic de Catalunya el 19 d’octubre

Jaume Llosas, director gerent i secretari general de la Cambra de Comerç de Reus, l'àrea d'influència de la qual arriba a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, cita el paper de l'ens en la promoció econòmica i la reivindicació del territori com a terreny fèrtil per a les empreses. Més espais industrials i de més grans dimensions i la captació de talent donen «bons resultats», sobretot amb relació a la incidència local dels FTN: «El camí s'ha començat a recórrer i el 2027 començarem a veure'n els resultats».

Llosas també esmenta la gigafactoria d'IA a Móra i projectes turístics de futura implantació com les eines d'aquestes comarques del final de la llista en la recuperació econòmica, per començar a recuperar el terreny perdut amb la pandèmia.