Álvaro Cano i Rubén Almazán, pregoners de Santa Tecla a Tarragona: "Les persones amb discapacitat han de saber que poden jugar com un jugador professional"

El Nàstic Genuine va néixer com una aposta del Gimnàstic de Tarragona per la inclusió i, ben aviat, es va convertir en l'equip pioner de LaLiga Genuine. Deu anys després, el projecte ha crescut arreu de l'Estat: la competició, adreçada a futbolistes amb discapacitat intel·lectual acreditada, reuneix avui 50 equips i més de 1.500 jugadors cada temporada.

Entre tots dos, Rubén i Álvaro responen alternativament les preguntes d'aquesta conversa, realitzada el mateix dia del Pregó de Santa Tecla.

Nascuts a Tarragona i del Nàstic de tota la vida. Com viviu les Festes de Santa Tecla?

Molt intensament. Intentem no perdre'ns cap acte i sempre anem junts a veure la Cercavila, els castells, els pilars caminant de la Mercè... però el nostre acte preferit és el Cafè, copa i puro per un duro.

Enguany, amb el Pregó, no hi heu pogut ser en aquest acte. Però han estat unes festes igualment intenses, heu estat a molts llocs.

Sí, hem passat per molts actes de les entitats per presentar-nos i els hem ensenyat i regalat la samarreta especial que hem fet. És de color grana i diu: 'No som gegants però som d'un equip enorme. Genuïns de Tarragona'. Ha estat una passada com ens han rebut, ens han acollit molt bé i hem pogut portar tots els elements del Seguici Popular.

Què suposa per a vosaltres pronunciar el Pregó de Santa Tecla?

És una cosa molt especial. Estem encantats, no, lo següent. L'alcalde Rubén Viñuales ens ho va fer saber al Cafè, copa i puro de l'any passat, quan ens vam trobar al carrer. Mai ens havia passat pel cap que podríem ser pregoners de Santa Tecla, és un orgull fer-ho i participar a les festes.

Fa dos anys, a la Santa Tecla de 2024, Romà Solé, de la Festa per a Tohom, va ser nomenat Perpetuador; i ara, vosaltres, Pregoners. Des de fa poc també hi ha el Carrer del Silenci per a persones amb sensibilitat acústica. Tarragona ha fet moltes passes endavant perquè tothom pugui gaudir de les festes. Què en penseu d'aquesta inclusió?

És el valor del què representa que algú amb discapacitat parli des del balcó de l'Ajuntament. És molt important que tothom, sense cap excepció, pugui participar de Santa Tecla. I hem de felicitar al Romà per la feina que ha fet amb la Festa per a Tothom i que ho ha fet possible. Les persones amb discapacitat hem de tenir les mateixes oportunitats que la resta; no vivim Santa Tecla de manera diferent que algú que no té discapacitat.

Una de les raons de ser pregoners és perquè enguany el Nàstic Genuine fa 10 anys. Com va començar aquesta aventura?

Gràcies a la directiva del Nàstic, a la Conxita Esteve especialment. Ens va preguntar fa 10 anys si volíem jugar a futbol, era evident que sí. Vam començar sent un equip petit, amb molt pocs jugadors, i hem arribat fins on som ara, quan som més de 60. Imagina't.

LaLiga Genuine va néixer a Tarragona i ara és present a tot l'Estat. Què us fa sentir el fet de ser pioners?

Orgull i satisfacció. Igual que amb Santa Tecla, és molt important que les persones amb discapacitat sàpiguen que poden jugar i competir igual que ho fa un jugador professional. Hi tenim dret i podem fer-ho: 50 equips i més de 1.500 persones arreu de tot l'Estat ho demostrem.

Com són els equips de LaLiga Genuine? N'hi ha algun amb qui us agradi més jugar?

Depèn de quins, per exemple l'Espanyol és molt competitiu i a l'Atlético són molt bona gent. Quan anem a Madrid, a Valdebebas, ens tracten com a reis. I ens agrada molt jugar contra el Barça. Però sobretot, el nostre lema és 'Compartir abans que competir'. Ajudar a la gent que gaudeixi tant com nosaltres.

Què vol dir ser capità del Nàstic Genuine?

Al nostre equip són tots bona gent, simpàtics i tenim un entrenador encantador. Ser capitans és fàcil, però has de vigilar el comportament dels companys. Has de ser líder, que no és el mateix que ser el que mana. Per nosaltres, la part més important és la competició del 'fair play', has de jugar net. I una altra cosa, ens agrada sempre anar a tots els partits, encara que no hi estiguem convocats. No ens en perdem cap.

Teniu alguna anècdota que vulgueu compartir?

Un cop, en un partit contra l'Athletic Club de Bilbao, el porter de l'altre equip li va passar la pilota a una companya nostra, la Marta Álvarez, perquè a ella li costava moltíssim marcar. La Marta va xutar a porteria i va marcar un gol. Llavors vam saltar tots alhora, els del Nàstic amb els de l'Athletic, per celebrar-ho.

Seguiu l'actualitat del primer equip del Nàstic?

Sí, tota, sempre!

Com veieu l'equip? Què n'espereu enguany?

Estem encantats. Esperem l'ascens a segona divisió. Si em preguntes pels resultats dels partits, [Rubén Almazán] jo sempre penso que el Nàstic guanya per tres a zero. Sóc molt optimista.

Notícies relacionades

Detingut un home per agredir sexualment una dona en un autobús a Tarragona

Protecció Civil activarà simultàniament les 119 sirenes de risc químic de Catalunya el 19 d’octubre

Què fareu quan el Nàstic pugi a Segona Divisió?

Uf, una festa! I compartir-ho amb la família, com sempre.