Com mirar una diada castellera com un expert: tot allò que no et pots perdre per gaudir-la al màxim

En aquesta guia t’expliquem com mirar i entendre una diada castellera, què passa en cada moment de l’actuació i en què t’has de fixar per no perdre’t cap detall d’aquesta tradició de cultura popular catalana, que va néixer al Camp de Tarragona i que des del 2010 forma part del Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Carregar o descarregar els castells? Aquesta és la qüestió

Primer de tot: l’objectiu. El propòsit de totes les colles quan surten a plaça és descarregar els seus castells. Algunes estructures poden ser un repte nou i intentar-se per primera vegada, mentre que d’altres ja formen part del repertori habitual de la colla. Aquest fet, així com l’alçada, el nombre de castellers per pis i una infinitat de factors més determinen la dificultat de cada castell.

Descarregar un castell vol dir construir-lo sencer, arribar a carregar-lo (és a dir, que l’enxaneta faci l’aleta) i aconseguir desmuntar-lo completament sense caure. Aquest és el gran objectiu de qualsevol colla, però no sempre s’aconsegueix. Un castell també pot quedar carregat, en intent o en intent desmuntat. Si queda carregat, vol dir que cau després que l’enxaneta hagi fet l’aleta. Si queda en intent, cau abans d’arribar a carregar-lo. I si és un intent desmuntat, la colla decideix baixar el castell abans que l’enxaneta faci l’aleta. En l’argot casteller, quan un castell cau es diu que “fa llenya”.

Desenvolupament d'una diada qualsevol

En termes generals, una diada castellera consta de tres rondes per fer castells i una ronda final de pilars de mèrit, és a dir, de 6 pisos o més. L’objectiu de les colles és assolir tres castells per diada, ja siguin carregats o descarregats. Per això, si no aconsegueixen completar-ne algun en la ronda corresponent, poden disposar de fins a dues rondes addicionals de repetició o millora. Fer pilars de mèrit no és obligatori, tot i que és habitual que les colles acabin la diada amb pilars de 4 o de 5, en una última ronda que serveix com a comiat de l’actuació.

Per exemple, si a una colla li queda en intent desmuntat un 3 de 8, pot tornar-lo a intentar a la ronda següent. En aquest cas, la colla consumirà una ronda addicional, que se suma a les tres rondes ordinàries. Tot i això, el sistema de rondes pot variar en funció de la plaça i de la diada. Hi ha protocols específics, com els de Valls, Vilafranca o les anomenades diades a l’antiga, en què totes les colles actuen alhora, sense respectar un ordre d’actuació. El sistema tarragoní —tres rondes de castells, fins a dues d’addicionals de repetició o millora i una última ronda de pilars— és el més habitual.

L’ordre d’actuació també és un element a tenir en compte. En algunes diades, és habitual que la colla de casa, és a dir, l’agrupació local, sigui l’encarregada d’obrir les rondes. En d’altres, l’ordre es pot sortejar entre les colles participants per intentar igualar les condicions. En diades amb colles de nivell similar, l’ordre d’actuació pot tenir una certa incidència en l’estratègia de cada agrupació. Tot i això, cal recordar que els castells no són una competició: l’única actuació castellera amb caràcter pròpiament competitiu és el Concurs de Castells de Tarragona.

La nomenclatura castellera

Els castells es classifiquen pel nombre de castellers que hi ha a cada pis: 2, 3, 4, 5, 7 i 9, a més del pilar (1). Habitualment, la dificultat també està relacionada amb l’alçada de l’estructura: hi ha castells de la gamma de 6, 7, 8, 9 i 10 pisos. Moltes d’aquestes estructures tenen variants, com els castells amb l’agulla (amb un pilar a l’interior) o els aixecats per sota.

Per norma general, el nom d’un castell indica primer el nombre de castellers per pis, després la seva alçada i, finalment, si incorpora alguna variant. Per exemple, un 2 de 7 té dues persones per pis i set pisos, mentre que un 4 de 9 amb folre té quatre persones per pis, nou pisos i un folre addicional.

La nomenclatura dels castells també determina l'abreviatura amb què es poden escriure. Així, el 3 de 7 s'escriu 3de7, el 5 de 9 amb folre és 5de9f i el pilar de 8 amb folre i manilles es representa com Pde8fm. Les variants s'identifiquen amb lletres afegides al final de l'abreviatura: a indica amb l'agulla, s significa aixecat per sota, sf correspon a sense folre i sm, a sense manilles.

Les parts d'un castell

En un castell, cada part té el seu propi nom i funció. La pinya, el pis inferior que dona suport a tota l’estructura, està formada per molts castellers, cadascun amb una responsabilitat concreta. Tots són necessaris per fer possible el castell. D’aquí prové l’expressió catalana “fer pinya”, que fa referència a la col·laboració i la unió de moltes persones per assolir un objectiu comú.

En els castells de més dificultat, la pinya es pot reforçar amb estructures superiors. Una segona base més petita sobre la pinya és el folre, i, damunt d’aquest, les manilles. En casos excepcionals, encara s’hi pot afegir una quarta estructura de suport: els puntals.

Notícies relacionades

Detingut un home per agredir sexualment una dona en un autobús a Tarragona

Protecció Civil activarà simultàniament les 119 sirenes de risc químic de Catalunya el 19 d’octubre

Al tronc també hi ha termes específics per referir-se als castellers segons el pis que ocupen: baixos, segons, terços, quarts, i així successivament. Al capdamunt hi ha el pom de dalt, format habitualment pels més petits de la colla: els dosos, l’acotxador o aixecador i l’enxaneta, que és qui corona el castell, fa l’aleta i certifica que s’ha carregat.

Actualment, hi ha més de 100 colles castelleres reconegudes a Catalunya i arreu del món. Segons la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, l’organisme que les agrupa, es poden classificar en tres grans categories: colles del territori català, colles universitàries i colles internacionals. En els darrers anys, diversos casals catalans i membres de la comunitat catalana a l’exterior han impulsat noves agrupacions castelleres fora de Catalunya. N’hi ha, per exemple, a París, Londres, Madrid, Brussel·les, Copenhaguen i fins i tot a Xile.